Una vic­tò­ria per vi­at­jar amb tren

El Periódico de Catalunya [Català] - - Esports - Jordi Pun­tí PERIODISTA I ESCRIPTOR

Aquest any els Reis d’Ori­ent em van por­tar el ni­not d’un ju­ga­dor del Bar­ça, un d’aquests que tèc­ni­ca­ment s’ano­me­nen «fi­gu­ra d’ac­ció». És mo­re­no i alt, amb la ca­ra se­ri­o­sa, però el pro­ble­ma és que no por­ta el nom a la sa­mar­re­ta –el van com­prar en una bo­ti­ga de re­cords de les Ram­bles– i avui dia en­ca­ra no sé qui és. Mes­si se­gur que no, per­què aquest ni­not por­ta bar­ba, igual que Pi­qué. Pels seus trets po­dria ben bé ser Suá­rez, però li tro­bo a fal­tar unes dents més pro­mi­nents. Els ros­sos ti­pus Ser­gi Ro­ber­to, Art­hur o Raki­tic es que­den fo­ra. Tam­bé, pel co­lor de pell, des­car­to Se­me­do i Dembélé. ¿Po­dria ser Cou­tin­ho? ¿O pot­ser Len­glet? En re­a­li­tat, s’as­sem­bla molt a Bus­quets per la se­gu­re­tat que trans­met la ca­ra...

Els par­tits com el d’ahir da­vant l’Ei­bar, quan el Bar­ça do­mi­na però sen­se do­mi­nar, em per­me­ten aquest ti­pus de so­mi­e­jos. Fe­ia temps que no vi­ví­em un par­tit tan plà­cid al Camp Nou. Un d’aquests en què un se­gon gol –com el de

Mes­si ahir, que a més por­ta­va la càr­re­ga sim­bò­li­ca del 400– desac­ti­va un ri­val que fins ales­ho­res ha­via si­gut in­sis­tent en­ca­ra que gai­re­bé in­o­fen­siu. Aquests par­tits són com un vi­at­ge amb tren: cò­mo­des i pràc­tics, et per­me­ten mi­rar per la fi­nes­tra i di­va­gar, com qui ob­ser­va el pai­sat­ge.

Ai­xí, la se­go­na part em va ofe­rir di­ver­sos mo­ments de dis­trac­ció men­tal, so­bre­tot a par­tir d’aquest ter­cer gol que Suá­rez es va treu­re de la mà­ni­ga. Em que­da­va em­ba­da­lit amb les ju­ga­des de Cou­tin­ho, la fa­ci­li­tat amb què se’n va dels con­tra­ris i la plas­ti­ci­tat que com­bi­na –com en aquest pri­mer gol de Suá­rez, me­ra­ve­llós–, i lla­vors em pre­gun­ta­va per què fe­ia tants par­tits que no ens ofe­ria aquests de­talls. Vaig com­pren­dre que un dia Val­ver­de hau­rà d’apren­dre a re­par­tir la ti­tu­la­ri­tat en­tre Dembélé i Cou­tin­ho, per­què els vo­lem veu­re a tots dos, en­ca­ra que junts gai­re­bé mai fun­ci­o­na. És com un sor­ti­le­gi de dos ger­mans se­pa­rats al néi­xer.

Vaig te­nir temps, fins i tot, de dis­treu­re’m amb al­guns pen­ti­nats. Em vaig pre­gun­tar si la pe­lus­se­ra al vent de Cu­cu­re­lla, ce­dit pel Bar­ça a l’Ei­bar, afe­geix un toc he­roic a les se­ves in­ter­na­des. En can­vi, les fal­tes i les en­tra­des d’Ar­tu­ro Vi­dal sem­blen més greus i pe­ri­llo­ses pel seu as­pec­te, com si els àr­bi­tres ve­ies­sin en aques­ta cres­ta mo­hi­ca­na una ame­na­ça...

Des­prés la dis­trac­ció més in­ten­sa va ar­ri­bar en els úl­tims 15 mi­nuts de par­tit. Quan tot el peix ja es­tà ve­nut, els de­fen­ses no ac­tu­en amb la ma­tei­xa in­ten­si­tat. De sob­te, els da­van­ters del Bar­ça com­bi­na­ven sen­se gai­re es­forç, in­ten­tant pa­rets im­pos­si­bles, amb pas­sa­des de ta­ló que no pro­gres­sa­ven i pi­lo­tes per­du­des a do­jo. La me­va ment va vi­at­jar lla­vors cap a aquests par­tits de bar­ri de la in­fàn­cia, quan un ju­ga­va to­ta la tar­da de diu­men­ge en un des­cam­pat i co­men­ça­va a fer-se fosc, però nin­gú vo­lia anar-se’n a ca­sa. Es ju­ga­va per re­sis­tèn­cia, nin­gú re­cor­da­va com ana­va el mar­ca­dor (¿14 a 9?) i el que im­por­ta­va era que la pi­lo­ta no es que­dés qui­e­ta ni un mo­ment. Em pre­gun­to si des­prés del par­tit ells tam­bé se’n van anar a ca­sa amb aques­ta sen­sa­ció de can­sa­ment in­fan­til, fe­liç. ☰

Vo­lem veu­re Dembélé i Cou­tin­ho, en­ca­ra que junts gai­re­bé mai fun­ci­o­ni; com dos ger­mans se­pa­rats al néi­xer

JORDI COTRINA

►►Cou­tin­ho, ahir, du­rant el par­tit.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.