Na­mor cla­ma ven­jan­ça

El per­so­nat­ge de DC que tri­om­fa als ci­nes és un pla­gi de l’he­roi cre­at per Mar­vel el 1939

El Periódico de Catalunya [Català] - - Icult - RA­MÓN VEN­DRELL

A Mar­vel Stu­di­os es de­uen es­ti­rar els ca­bells. L’uni­vers DC, el seu ar­xi­e­ne­mic, els ha pas­sat la mà per la ca­ra amb la pel·lícula Aqua­man. D’una ma­ne­ra si­mi­lar es de­via sen­tir Muddy Wa­ters quan els Ro­lling Sto­nes van co­men­çar a ven­dre dis­cos com pa be­neit (fins que va com­pro­var que, bé, l’èxit del ro­ba­to­ri tam­bé el be­ne­fi­ci­a­va).

Aqua­man, Art­hur Curry de nom ci­vil, po­dria en­cap­ça­lar tran­quil·la­ment una clas­si­fi­ca­ció dels pla­gis més des­ca­rats de la his­tò­ria. En con­cret, és una còpia de Na­mor, McKen­zie de cognom ter­res­tre. Na­mor, prín­cep d’At­lan­tis, és fill de

l’hu­mà Leonard McKen­zie i la prin­ce­sa at­lant Fen. El Fill Ven­ja­dor, que ai­xò sig­ni­fi­ca Na­mor en at­lant, va apa­rèi­xer per pri­me­ra ve­ga­da el 1939 en el nú­me­ro u de Mar­vel Co­mics, pu­bli­cat per Ti­mely Co­mics, edi­to­ri­al que més en­da­vant es con­ver­ti­ria en Mar­vel. Té una su­per­for­ça com­pa­ra­ble a la d’Hèr­cu­les, Thor i la Mas­sa, i po­ders te­le­pà­tics que li per­me­ten co­mu­ni­car-se amb les cri­a­tu­res del mar i els at­lants, i ne­da més rà­pid que el peix es­pel­ma. Ai­xò úl­tim es deu en part a unes bàr­ba­res ale­tes que té als tur­mells i que li per­me­ten vo­lar, fa­cul­tat que so­vint uti­lit­za per pro­pul­sar-se per l’ai­gua com un tor­pe­de. La capa­ci­tat de vo­lar és el seu fac­tor mu­tant, es­tirp de la qual va ser el pri­mer en l’uni­vers Mar­vel. Tam­bé pas­sa per ser el pri­mer an­ti­he­roi del gre­mi dels su­per­po­de­ro­sos: és un pa­io co­lè­ric i tur­men­tat per la se­va na­tu­ra­le­sa du­al. El seu ba­nyaS­tan dor sem­bla una fan­ta­sia gai d’al­ta cos­tu­ra i no­més pot ser qua­li­fi­cat de mí­tic.

En els seus ini­cis l’em­prèn con­tra els hu­mans per­què s’es­tan car­re­gant els oce­ans i per de­mos­trar que At­lan­tis és mol­ta At­lan­tis (Na­mor té aquest punt or­gu­llós i ira­cund), però avi­at en­tén que uns hu­mans són pit­jors que d’al­tres i s’alia amb el Ca­pi­tà Amè­ri­ca i la Tor­xa Hu­ma­na ori­gi­nal per com­ba­tre els na­zis. Tot i que és un com­pany di­fí­cil, ha for­mat part en un mo­ment o al­tre de Los Ven­ja­dors i Els De­fen­sors, per exem­ple.

Un cas rar

Na­mor va ser cre­at pel guio­nis­ta i di­bui­xant Bill Eve­rett (1917-1973), un cas rar al vell món del cò­mic nord-ame­ri­cà. Men­tre que en aquest nai­xent i tèr­bol ne­go­ci la ma­jo­ria dels au­tors eren ho­mes de clas­se obre­ra, Eve­rett per­ta­nyia a una an­ti­ga di­nas­tia pa­trí­cia de No­va An­gla­ter­ra. En­tre els seus avant­pas­sats hi ha­via el po­e­ta Wi­lli­am Blake. Amb Lee com a guio­nis­ta va cre­ar Da­re­de­vil.

Na­mor va ar­ri­bar a Es­pa­nya en la dè­ca­da de 1970 en els in­fa­mes al­ho­ra que fas­ci­nants vo­lums de per­so­nat­ges de Mar­vel edi­tats per Vér­ti­ce. In­fa­mes per­què els co­mic bo­oks de 20 pà­gi­nes en co­lor eren sot­me­sos a una car­nis­se­ria per con­ver­tir-los en vo­lums de 60 pà­gi­nes en blanc i ne­gre. Fas­ci­nants per­què les co­ber­tes eren mag­ní­fi­ques il·lus­tra­ci­ons d’ar­tis­tes com Ló­pez Es­pí i En­ric, fe­tes a mi­da per a aquest pe­tit for­mat.

Qu­ant a Aqua­man, va ser cre­at per Paul Nor­ris i Mort Wei­sin­ger; va de­bu­tar el 1941 a Mo­re Fun Co­mics, de DC, i és com Na­mor però en be­neit.

Na­mor vol sens dub­te el cap d’Aqua­man, l’imi­ta­dor que li ha pis­pat en el ci­ne la glò­ria de ser el rei dels mars. Sem­bla com­pli­cat que pu­gui acon­se­guir-la: els drets de Na­mor per­ta­nyen a Uni­ver­sal.

Por­ta­da d’un cò­mic de Na­mor.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.