El Periódico - Català - On Barcelona
- Teatre
Ausencias: uns contes amb molt de teatre a La Seca-Espai Brossa.
Allò que al pot petit hi ha la bona confitura encaixa perfectament per parlar d’Ausencias, la producció de Q-ars Teatre que ha recalat a la sala Palau i Fabre, el segon espai de La Seca-Espai Brossa. Poc més de 45 minuts en què l’espectador es capbussa en l’univers pertorbador i fascinant, alhora, de Cristina Fernández Cubas. L’autora d’Arenys de Mar, Premio Nacional de Narrativa del 2016, és una mestra del relat. Ja ho va demostrar a Mi hermana Elba, el seu llibre de debut, que és un dels pilars de la dramatúrgia excel·lent que van teixir mà a mà Jordi Oriol, també director del muntatge, i Daniela Feixas, que exerceix d’ajudant de direcció.
Oriol i Feixas han construït a partir de diversos contes de Fernández Cubas un joc de miralls teatral amb dues dones (interpretades per Anna Güell i Muguet Franc) que ens serveixen un calidoscopi sorprenent, inquietant i no mancat d’humor. ¿De què es parla? De la idea d’identitat i de la por de perdrela, de la relació amb l’altre i de personalitats múltiples i complexes. Conforma una espessa teranyina que atrapa l’espectador en una immersió teatral i literària de gran calibre.
TRAVESSIA PER MOLTS SENDERS
Tot comença amb una vella senyora que inicia un parlament d’agraïment, davant d’un públic imaginari, al rebre un important premi literari. Sembla atrapada en una senilitat prematura i la irrupció d’una noia la treu del seu somni. A partir d’allà, s’inicia un viatge amb
molts senders i meandres que acaben confluint en un final rodó. Oriol i Feixas són prou hàbils en la seva dramatúrgia per proposar-li un joc a l’espectador gairebé de nines russes, en què s’han de fer encaixos constants.
Col·laboren en això dues actrius que es compenetren a la perfecció. Anna Güell es desdobla en l’escriptora Elba i la seva germana bessona en un exercici ple de matisos propis de la seva condició de gran intèrpret. Moltes vegades només el gest li és més que suficient per fer-se amb el personatge. Muguet Franc també des- plega un ventall similar com el seu àlter ego. Tenen el suport d’una efectiva direcció d’Oriol en un aconseguit espai escènic d’Àlex Aviñoa i Silvia Delagneau. Una efectiva il·luminació, a càrrec d’Aviñoa, ajuda en la progressió de les diferents situacions.
Ausencias confirma, en definitiva, allò que menys és més quan un magnífic material literari es modela amb saviesa, imaginació i capacitat per jugar amb la sorpresa. Una cosa de la qual Anna Güell i la seva productora Q-Ars Teatre han deixat constants empremtes al llarg de la seva trajectòria. —