El Periódico - Català - On Barcelona
- El Museu Imaginari
La coreògrafa Coco Comin tria el carrer de Petritxol, al Gòtic, per la seva aroma de «nostàlgia».
A COCO COMIN se li il·lumina la cara quan parla del carrer de Petrixtol. «És nostàlgia absoluta, però de la bonica perquè he viscut del ball gràcies a aquest raconet de Barcelona». ¿I això? Cada vegada que passa per aquest lloc, la seva memòria la porta a la seva joventut, quan estudiava ballet en una diminuta acadèmia ubicada al número 1, a la qual pujava per unes escales «de tot just 50 centímetres d’amplada». La dirigia Joan Magrinyà, que va ser primer ballarí del Liceu, a més de coreògraf del coliseu i catedràtic de la secció de dansa de l’Institut del Teatre. «El mestre dels que ara som mestres de dansa», resumeix la coreògrafa. Fins allà arribava ella caminant des de casa seva, al carrer de Londres, perquè «abans la gent era molt pobra per pagar-se l’autobús». «El carrer de Petritxol només té 17 números i l’aventura començava després de girar pel carrer de Portaferrissa. Les botigues eren casa teva: comprava un casquet en un lloc, encarregava les estampetes per a la comunió en una caseta que encara existeix, entrava a la Sala Parés i m’asseia una estona als sofàs de vellut per mirar obres que m’agradaven encara que no tenia ni idea de pintura...». A l’acabar les classes, Comin i els seus companys es posaven colònia perquè no hi havia dutxes i desfilaven amb els seus elegants caminars –«es notava que érem ballarins,
caminàvem mooolt bé»– cap a la Granja Dulcinea, on prenien una xocolata («no podíem viure sense menjar-la abans i després de les classes, i allà ens cuidaven molt bé). També anaven al Liceu. Magrinyà, que els donava entrades sense visibilitat a l’últim pis, la va contractar com a membre del cos de ball del coliseu. Dos anys després ella va muntar la seva pròpia acadèmia per investigar què hi havia més enllà del ballet clàssic.
I així fins avui, ja que continua amb Coco Comin Escola d’Arts Escèniques (Francesc Carbonell, 34), que el 28 de juny munta un macroespectacle gratuït a la sala Barts amb els seus més de 1.000 alumnes i una orquestra en directe, que abordaran Miss Saigon. I el 31 d’agost s’estrenarà la comèdia de Daniel Monzón Yucatán, amb Luis Tosar, en la qual ha ideat els balls d’aquesta pel·lícula ambientada en un creuer on es duen a terme estafes.
«ELRECONEC BASTANT».
Tornem al carrer de Petritxol. Comin celebra que no hagi perdut la seva «aroma» malgrat el turisme. «El reconec bastant. Conserva bastants establiments de sempre, encara que està ple de turistes i abans estava ple de ballarins. Però no m’hi sento estranya. Això sí, de vegades hi continua havent la característica olor de les clavegueres del Gòtic. Per sort, a la tarda fa olor de xocolata». –