A Caelis i Informal hi trobaràs menús inspirats en l’obra de Picasso.

L’exposició ‘La cuina de Picasso’ inspira menús als restaurants Caelis i Informal

ROMAIN FORNELL triomfa a Caelis (això, el cel), a l’Hotel Ohla Barcelona, i ho demostra amb un plat audaç: macarrons amb llamàntol i sopa de fuagràs i cafè (a la fotografia). Combinació singular que funciona, i molt.

¿Per què fuagràs i cafè? Perquè, segons els estudis del sommelier François Chartier, els dos ingredients comparteixen molècules. ¡I l’encerta, l’agosarat! L’harmonitzador professional assessora Romain en l’homenatge a Picasso, complexa experiència amb 11 plats, 11 aromes, 11 vins i 10 quadros, i això que l’artista era un paio frugal (sota reserva, a l’acabat d’estrenar Privé Caelis, a 190 €).

Al macarró cafeter s’hi suma un quadre del 1918 titulat Gran naturalesa morta –amb una ampolla de xampany a la pintura–, les bombolles d’un Robert Fleury del 2005 i una ruixada d’Aromastic, un esprai dissenyat per Sony, sota la vigilància nasal de Chartier, que enriqueix l’aire amb olor de xampany i ave- llanes torrades. ¡Picasso integral: vist, olorat, begut i menjat!

Obra La cuina (1948), negre Selenita Nit 2011, bou al sarment i «olor de cuina al París de l’època» (¡t’has passat, Chartier!). Dos plats que deixen els ulls cúbics: la nyàmera amb beurre blanc i el risotto de céleri amb cranc.

L’exposició La cuina de Picasso (fins al 30 de setembre) inspira un altre xef, que associa l’època blava amb la sardina: Marc Gascons, que assessora el restaurant Informal a l’hotel The Serras, Barcelona, i fa una gran cuina a l’oli a Tinars, Llagostera. Es dona la circumstància que Picasso va tenir el seu primer estudi (desaparegut) a l’establiment hoteler. El llamàntol al cistell (1965) salta a la brasa i és retratat al costat de la papada melosa. La botifarra de porc que tant agradava al malagueny s’ha sofisticat: aquesta és de bou amb rostit de bolets (cinc plats a 49 €).

Els dos menús acaben amb pomes, homenatge a una escultura del 1909.

El sommelier Chartier diu que és una nova manera «de veure Picasso».

Veure’l pel nas. —