La il·lustradora Flavita Banana reivindica la Via Laietana.

La prolífica vinyetista i dibuixant Flavia Álvarez, més coneguda com a Flavita Banana, reivindica la transitada i caòtica avinguda. «No es valora prou», afirma

«TÉ UN ROTLLO MOLT GOTHAM CITY: GRISA, DURA PERÒ TAMBÉ BONICA», AFIRMA

«EM SENTO MOLT barcelonina, i no viuria en cap altre lloc del món. Però –¡em mataran!–, si hi ha un lloc que m’agrada particularment és la Via Laietana. Representa l’essència de la ciutat » , explica Flavia Álvarez, coneguda pels seus lectors i followers com a Flavita Banana. La prolífica il·lustradora i dibuixant, una mirada de referència en l’actualitat, demostra amb la seva elecció la mateixa capacitat analítica, àcida i veraç de les seves vinyetes, capaces de donar un pas de rosca a les relacions humanes més absurdes i còmiques. De fet, publica en diversos mitjans i ben aviat l’editorial ¡Caramba! editarà un nou recopilatori amb les seves millors peces. « La Via Laietana és un caos, un tremend enrenou on convergeixen locals i turistes que van moventse com poden amb cara d’ensurt. Té un rotllo molt Gotham City: grisa, dura, però també bonica, barreja d’amplitud, construccions descomunals, algunes de senyorials i altres de fredes i buides. Es veuen parts de la muralla romana i el meravellós edifici de Correus, on solc anar per enviar treballs».

D’aquest «tall criminal que li van fer a la ciutat» en destaca la seva utilitat com a via d’accés a l’Eixample i al mar. «Permet arribar i deixar el centre amb cotxe fàcilment. Aquesta mobilitat és molt important per mesurar la qualitat d’una ciutat. Sobretot, per als que viuen al centre històric, com jo. No vull que sigui per als vianants com pretén l’ajuntament. Fora d’això, soc 100% de Colau», explica sense embuts aquesta artista de riure franc i contagiós.

«PURAADRENALINA»

«No es valora prou. Arriba al mar, sempre que aconsegueixis superar tots els obstacles, com les furgonetes i els repartidors amb els seus paquets a la vorera. Però... ¡això és Barcelona! ¡I creuar-la amb cotxe o en bici és pura adrenalina!», diu, fent broma. ¿I què no li agrada?: «Per dalt acaba a Urquinaona, una plaça horrorosa i molt mal organitzada». Alguna cosa dolenta havia de tenir... —

DANNY CAMINAL