Dues estrenes s’afegeixen a l’extensa oferta de musicals.

‘Castle school’ i ‘Carrie’ s’uneixen aquest cap de setmana a l’àmplia oferta de diversos teatres de la ciutat

Que l’escola i l’institut poden ser uns territoris molt hostils no és cap secret. Per superar moments difícils en aquells àmbits, una opció és refugiar-se en un món musical que fa olor de happy end o bé es poden adquirir poders sobrenaturals i passar al bàndol fosc. Aquest cap de setmana, s’estrenen dos musicals ambientats en el no sempre fàcil entorn escolar.

Un és Castle school, al Teatre Victòria, on els protagonistes preparen un concurs de musicals mentre afronten qüestions com el bullying, l’excés d’autoritat o el primer amor. L’altre és Carrie, basat en la mítica novel·la de Stephen King, al Teatre Gaudí. Ja ho saps, Carrie White és una noia repudia- da pels seus companys que desencadena el terror en el ball de final de curs. No és una proposta purament familiar, però aquells adolescents que ja no se senten nens la disfrutaran.

‘MADEIN’, ‘LA FAMILIAADDAMS’, ‘PATUFET’...

Aquestes estrenes se sumen a una àmplia oferta de musicals per a un públic familiar. El mateix Gaudí té programat, fins al 9 de desembre que ve, Madein, la història de dos nens que viuen en un abocador i un dia descobreixen que la nina que han fabricat amb deixalles ha pres vida. Una bona opció recomanada per a nois a partir de 8 anys i per als que encara no estan preparats per a Carrie.

Ni una cosa ni l’altra: fins al 13 de gener, el Coliseum té a la cartellera La familia Addams, una gran producció de Broadway sobre la terrorífica i hilarant família que està de gira per tot Espanya. Patufet, una aposta segura per als més petits, està acabant la seva etapa al Teatreneu, i a l’Eixample Teatre es pot escollir aquest cap de setmana entre La bella i la bèstia i La Paparra: La flauta màgica de Mozart. Aquesta última està programada fins al diumenge 24, quan la rellevarà El trencanous, que descobreix l’origen d’aquesta història clàssica del ballet introduint-hi tocs de dansa jazz. De tot i més. Però sempre amb música. —