El Periódico - Català - On Barcelona
Visitem 15 cellers autèntics. ¡Prohibit el postureig! Dissenyde portada: Estudio Anversal
La bodega és l’última trinxera contra les bestieses del segle XXI. Repel·leix instagramers; és sorollosa i incòmoda; la seva clientela no és precisament ‘cool’ i aposta per una gastronomia tradicional i contundent. La bodega és cosa seriosa, ja que preser
—1— Bodega Carol Quan fas Clot ja no hi ha stop
Hauré explicat 200 vegades el meu tête à tête amb el bocata de rostes i ou ferrat de la Carol; tots els meus amics saben que hi vaig viure una epifania, allà dins. Tant és així, que faig viatges astrals a aquest celler del Clot amb assiduïtat: floto davant de la seva col·lecció de clauers, acaricio les botes de vi a granel i els generosos vasos de vermut, observo els plats plens d’embotits ibèrics i formatges. Tot en la Carol és un cop de puny a l’entrecuix del postureig: albergínies d’Almagro, rostes de Sòria, moixama de Barbate, cecina de Lleó... i colesterol de Barcelona. ¡Que no falte de ná!
Aragó, 558.
—2— Bodega Josefa ¡Viva la Pepa!
El Pepeta’s. La Josefa. Té més àlies que un raper, però el que li va és el country, com es pot veure a l’àlbum de fotos familiar en què s’han convertit les seves parets. La Josefa és una de les últimes trinxeres de la vella Gràcia. Feia tres anys que no la visitava i quan entro em sento com en un episodi de Twilight zone: tot està exactament igual, com si no hagués passat ni un segon des de l’última vegada que hi vaig anar. Aquestes parets arrebossades de fotos i referències culers. Aquestes neveres dels setanta. Aquestes botes de vi fossilitzades. Aquestes patates del ‘tío de la vara’. Aquest vertigen d’estar observant un animal bellíssim a punt d’extingir-se. Saragossa, 86.
—3— Bar Bodega Bartolí La reina de Sants
Anisats, conyacs, licors. La Bartolí et rep amb aquestes tres paraules màgiques, el Telenotícies migdia a la tele, estovalles de quadros, ampolles de licor de l’any de la picor i una aroma de cuina de la iaia que t’ennuvola el cervell com un opiaci. En actiu des del 1939, amb un vermut de la casa artesanal meravellós, aquest celler familiar és patrimoni històric de Barcelona. I el seu menú migdia, també: el canten a viva veu, a la vella usança, i per 13 euros t’omplen el plat amb peus de porc, tripes, fricandó, cargols (l’especialitat de la casa) i tot el que calgui perquè aquest mixelín furtiu no perdi la forma. T-e-m-p-l-e. Vallespir, 41.
—4— Bodega Massana Des d’Horta amb amor
Una de les millors bodegues de la ciutat. Ubicada a Horta, la Massana s’abalança sobre els teus sentits, amb unes botes senyorials, una barra de fusta de bar de poble, taules de marbre, vi en porró i quatre filets d’anxova Perelló apoteòsics (amb xips artesanals i olives). El vermut artesanal de la casa és tan deliciós que m’animo: vinga, unes tripes. ¡I quines
tripes! Darrere de mi, uns senyors parlen de l’escena de Mickey Rourke i Assumpta Serna a Orquídia salvaje. Una gota cau a la meva olla: és una llàgrima d’emoció, què passa.
Horta, 1.
—5— Bar Bodega J. Cala On tothom coneix el teu nom
Llocs com J. Cala, amb la seva imponent col·lecció de botes de vi a granel, hau- rien d’estar més protegits que les balenes. Dues excuses per al desplaçament fins aquest racó del districte de Sant Martí: el factor humà (amor pur) i unes anxoves tractades artesanalment que poden competir amb les dels millors restaurants de peix de la ciutat. És una experiència que enganxa. A J. Cala no hi ha clients: hi ha família.
Pere IV, 460.
—6— Bodega Pàdua Sopa de cargol
Passar per davant de la Bodega Pàdua i no caure de genolls davant els cargols de la casa és un error com una casa. En aquest negoci familiar amb més de 60 anys d’existència, el vermut artesanal brolla d’un barril personalitzat, ubicat a la barra. Hi ha botes mil·lenàries i més coses, com mig Seat 600 incrustat a la paret del menjador (et juro que el vaig veure, no em vaig passar amb el priorat). Tot funciona en aquest refugi del barri del Putxet: botes de vi a granel, cuina catalana saborosa, esmorzars pagesos i un pack anticrisi a 3,95 euros amb olives, anxova, xips i vermut de la casa que està especialment indicat per als diumenges de final de mes.
Pàdua, 92.
—7— Bodega d’en Rubén Mals carrers
És als pijos el que la citronel·la als mosquits. A la Bodega d’en Rubén, el petit Nicolás no duraria ni un esternut. Ubicada al carrer d’en Robador, el Mordor del Raval, pot vanagloriar-se de ser un dels negocis més autèntics que queden a Ciutat Vella. El gran Rubén (demanali el seu mix de vermut i veuràs) és l’alcalde d’aquest polsós requadro, amb les seves botes, neveres de fusta i un curiós rètol que prohibeix cantar. La seva clientela és l’anticrist d’Instagram: habitants del barri, gent bregada i hu-
BODEGA PÀDUA TÉ EL FRONTAL D’UN SEAT 600 INCRUSTAT EN UNA PARET