El Periódico - Català - On Barcelona
Superlópez i altres films basats en còmics.
L’arribada a la gran pantalla de ‘Superlópez’ ens dona l’oportunitat perfecta per repassar algunes de les adaptacions al cine més destacables de diverses icones del còmic patri
Fa tant de temps que en sentim a parlar entre interrogants que a hores d’ara ja dubtàvem que mai arribés a existir. Però, finalment, és aquí. Superlópez, el personatge de còmic creat el 1973 pel lleonès JAN a manera de paròdia descreguda del mite de Superman, ja té la seva pel·lícula. Escrita per Borja Cobeaga i Diego San José i dirigida pel ja expert Javier
Ruiz Caldera –és la seva segona pel·lícula basada en un còmic espanyol–,
Superlópez és gairebé sempre fidel a l’original – cosa que significa que, sí, hi veiem l’heroi demanant un cafè amb llet i un croissant en una taquilla de metro–, tot i que doni menys importància a la mala bava i més al romanticisme i a l’acció trepidant. La seva arribada, aquest divendres, dia 23, als cines ens dona l’oportunitat perfecta per repassar algunes de les adaptacions a la pantalla més destacables de les icones del còmic patri. Ens centrem, això sí, en la pantalla gran. Com menys coses es diguin de les telesèries Carpanta (1960) i El botones sacarino (2000), millor.
1. ANACLETO: AGENT SECRET (2015)
Creat el 1964 per Manuel Vázquez com una paròdia de James Bond, Anacleto era una màquina d’humor absurd. Però, aquí, el director, Javier Ruiz Caldera, va aparcar el vessant més delirant de l’original i va dotar el personatge d’una vena crepuscular i una vida privada. El resultat va ser una efectiva barreja de comèdia d’acció i buddy movie paternofilial.
2. MORTADEL·LO I FILEMÓ (2003)
En la seva primera aproximació a la parella d’agents de la TIA, el director Javier Fesser va utilitzar el model com a mer punt de partida per fer una burla frenètica dels tòpics associats a Espanya. En la segona, Mortadel·lo i Filemó contra en Jimmy el Catxondo (2014), va respectar l’ortodòxia i va obtenir resultats més hilarants.
3. EL GRAN VÁZQUEZ (2010)
No és una adaptació de còmic sinó un biopic sobre Manuel Vázquez, possiblement autor de còmic espanyol més influent (el seu estil i humor van marcar la tendència de l’editorial Bruguera). En ella s’hi narra la trajectòria de l’historietista durant els 50 i els 60, quan va passar d’estrella del ram a empestat, sobretot per la seva tendència a acumular deutes i dones.
4. HISTÒRIES DE LA PUTA MILI (1993)
Adaptació d’una de les historietes d’Ivà a El Jueves. La va protagonitzar Juan Echanove en la pell del sergent Arensivia, líder d’un pilot en el qual hi figuren tarats com el Pulpo, el Chino, el Maca, el Bola i el Diputao. Tots ells, nasíos pa matá.
5. ZIPI Y ZAPE Y EL CLUB DE LA CANICA (2013)
A diferència de la primera adaptació al cine dels bessons, Les aventures de Zipi i Zape (1982) –en la qual el director Enrique Guevara va premiar la fidelitat a les seves fonts–, tant aquesta versió com la seva seqüela, Zipi y Zape y la isla capitán (2016), desposseïen els personatges de tota identitat. S’assemblaven menys als còmics d’Escobar que als Goonies i Harry Potter.
6. MAKINAVAJA, EL ÚLTIMO CHORISO (1992)
Basada en el còmic d’Ivà, era el retrat d’un delinqüent amb ínfules intel·lectuals que, juntament amb el seu amic Popeye, sobreviu al Barri Xino. Igual que en la seva seqüela, ¡Seamos peligrosos! (Uséase Makinavaja 2) (1993), Andrés Pajares era impecable com a choriso, tot i que no tan memorable com Pepe Rubianes en la telesèrie dels 90.