El Periódico - Català - On Barcelona
- Ciutat On
Et sentiràs més amagat de mirades indiscretes que Iñaki Urdangarin. Tornen els locals clandestins. Busca portes ocultes en barberies, llibreries i neveres
¿Saps la contrasenya? Aquests són bars secrets.
¿U na barberia oberta? Són més de les vuit. Entres amb la mateixa inconsciència que la rossa amb escot que mor en els primers 10 minuts de les pel·lis de Scream. Comences a sospitar quan no veus ni una mísera barba hipster. Hi ha butaques de barber dels anys 20 i un individu que també sembla del segle passat: gorra, armilla, corbata de llacet vermella, et parla de vostè. «¿Tallar o afaitar?», pregunta. Tu et tempteges el bigoti per inèrcia, però et mantens ferm: «Beure», respons. «¿Tens alguna cosa per a mi?», et radiografia amb la mirada com en una pel·li d’Al Capone. Escups la contrasenya entre interrogants. «Perfecte», assenteix. «Nois, en baixa un», xiuxiueja a la seva camisa, empeny un mirall i, clac, obre una porta secreta. I apareix una cocteleria.
BOBBY’S FREE www.bobbysfree.com
(Pau Claris, 85). Fa un mes van veure bevent aquí en actitud clandestina Emma Stone, la de La La Land. «Aquesta barra ha viscut coses», et diuen arquejant les celles. Durant 40 anys, va ser un bar irlandès. El van amagar fa dos anys darrere d’una barberia el bartender Dany Mar- tín i el xef consultor Eric Basset. El seu és un secret de domini públic: la contrasenya es pot trobar a les seves xarxes socials. La barberia només funciona en esdeveniments privats. «Per seguretat preferim no afaitar a les 3 de la matinada –diu rient l’Eric-, perquè faríem un remake d’El Padrí. Però no et relaxis: si seus per provar la butaca, en Jake, l’individu de la corbata de llacet, traurà a traïció una maquineta d’afaitar.
Ambient de speakeasy, amb foto emmarcada d’Al Capone inclosa. Sona música dels 70 i 80. A la paret pengen vinils de Status Quo, Queen, Madness. La carta està feta amb vinils. Així que, compte, que de l’emoció dels 80 et pot sortir sense voler una mamella com la Sabrina. ¿La seva especialitat? Els twist de la ca-
sa, «una versió divertida del còctel clàssic», diu en Dany. Tenen la Monkey colada (amb escuma de plàtan i cacau) i el Movie pop, que serveixen en un bol amb crispetes. Hi ha clients que arriben a llepar les copes. «Sí, sí», assegura el bartender. La tendència són els crusta. «Un còctel que té un sabor al voltant de la copa». Al Bobby’s kiss, per exemple, la copa està impregnada de cacau. I sí, acabes llepant-la quan no et veuen. Té gust de Mon Chéri.
PARADISO www.paradiso.cat
(Riera Palau, 4). Hi ha qui fa cua fins a una hora davant de la porta de la nevera d’un Pastrami bar. Aquí s’amaga una de les cocteleries amb més pedigrí de Barcelona. Et caurà un llamp a sobre si demanes un cubata. Rere la porta de la nevera, hi ha còctels amb efecte wow, ambient trendy, penombra clandestina, pots tro- bar fins i tot una altra sala secreta.
D’aquí un mes Paradiso complirà tres anys. Triguen a crear els còctels entre 6 i 12 mesos, calcula el bartender Giacomo Giannotti. Còctels experiència, en diu ell. Mediterranean treasure se serveix en un cargol de mar. Si demanes el Caballo de Troya, arribarà un minicavall amb una ampolleta amagada dins. Al servir el Supercool martini es va formant un miniiceberg a la copa. En Giacomo et deixa tastar una flor. «És potent, ¿eh?», et diu quan ja l’has mastegat. És la flor de Sichuan. La flor elèctrica, l’anomenen. «En 30 segons et comença a adormir la llengua», riu. «Són experiències, sabors estranys, que a un li queden no només al paladar sinó també al cap». Apunt ecològic:han canviat les palles de plàstic per unes de bambú, paper i vidre.
TUXEDO SOCIAL CLUB www.tuxedosocialclub.com
Per trobar-lo has de desxifrar les coordenades: «41° 23’12.4’’ N 2° 10’44.2’’ E», és l’única adreça que mostren a la web. Arribaràs a una minisaleta amb llibreria, sofà i retrat de la reina Victòria. Et sents Harry Potter a la recerca de l’andana 9 i ¾. Si n’ets soci, la llibreria s’obrirà i apareixerà una cocteleria d’estil victorià.
No hi ha rellotges. No sonen mòbils. Estan prohibides les trucades, fumar i la mala educació. Just el contrari que a Gran hermano. «Molts diuen que els recorda les sales d’estar dels seus avis», apunten els seus ideòlegs, David Tan i Fabio Sinisi. Té aquest aire de novel·la d’Agatha Christie, on tant pots prendre un Manhattan com investigar un assassinat. Un bar Cheers de finals del XIX: converses de barra entre ampolles vintage i un piano.
És un club on sentir-se exclusiu. «Mimat», puntualitza en David. «Deixem a la gent ser aquest puntet egoista». Aquesta setmana ha complert un any. Ja tenen prop de 5.000 membres. Hi caben 25 persones, així que aconsellen fer la reserva per assegurar taula. Pots fer-te’n soci omplint un formulari a la web. Ben aviat començaran a demanar que un soci ava-
li els clients neòfits.
Es defineix com a club de lectura. Pots trobar-hi des de llibres de física quàntica fins a un Receptari industrial del 1933 que t’ensenya tant a treure taques de greix de motor com a fer melmelada. També han acollit tallers i presentacions. «És un espai amb una intenció cultural divulgativa i cooperativa que té un servei de còctel bar», resumeix en David. ¿L’especialitat? El còctel clàssic. El seu lema: «Un Oldfashioned al dia manté lluny el metge». «És un còctel que nosaltres hem begut molt», justifiquen. I se’ls veu sans. «L’alcohol conserva», diuen rient.
1952 www.facebook.com/BuenosAiresGrillRestaurant
(València, 189). Entra al Buenos Aires Grill i demana que et portin a l’escorxador sense que et tremoli la veu. Et conduiran a una vitrina amb carn. No arrenquis a córrer. És una porta secreta. A l’altre costat hi ha quadros d’Evita Perón, una marededeu amb espelmes per resar per no tenir ressaca i un argentí disposat a donar-te un còctel amb conversa. «Volem fer-te sentir a Buenos Aires», assegura Daniel Sacca, el propietari. Va obrir aquesta cocteleria secreta fa vuit mesos. «El 1952 va ser l’any que va néixer el meu pare, el fundador de tot –diu–. També va ser l’any en què va morir Evita Perón». Ofereixen xous de tango i còctels amb toc argentí, com el Bloody Mate, que se serveix en una bombeta de mate.
THE DOPING CLUB BARCELONA www.facebook.com/dirtyofficepizzabcn
(València, 205). A la porta es pot llegir Dirty Office Pizza. És una pizzeria amb aires dels 70 i pizzes de massa mare que fan bavejar els foodies. Però el seu secret no només és a la massa. Si li dones a l’encarregat una contrasenya, t’obrirà una paret i et farà entrar en un club secret.
Et rep una guineu dissecada ensenyant les dents. «El guardià de la porta», diu rient Gianluca Crinelli, un dels amos. Ell i Alessandro Cesario –tots dos italians– van inaugurar aquest doble local fa un any. N’hi ha un altre de calcat a Milà que Alessandro va obrir fa 11 anys.
Ambient acollidor i sospitós alhora. Hi ha sofàs on et quedaries a viure, quadros amb ulls ametllats, llums i gerros xinesos. Tota la decoració és original de la Xina dels anys 30. «Per la primera societat de màfia secreta del món, que és xinesa», explica en Gianluca. Si necessites encara més intimitat, pots amagarte a l’speakeasy de l’speakeasy. És un bany, però està acomodat perquè s’hi asseguin dues persones. Pots comunicar-te des d’aquí amb la bartender i et serveix el còctel a través d’una finestreta. La carta es basa en glops clàssics amb un toc oriental, com el club. Deixa’t aconsellar per Daniela Sanguinetti, la bartender.
Fins ara la contrasenya del club només es podia saber mitjançant el bocaorella. De fet, molta gent que ve a menjar pizza se’n va sense saber que hi ha un club clandestí. «És la cuina», els diuen si sospiten. A partir de l’1 de gener, funcionarà amb targeta de soci.
ELBOMBÓN facebook.com/machetelatinostreetfood
(Ample, 20). És un restaurant llatí: Machete. S’ha d’afinar l’ull per veure la manilla d’una porta entre un grapat de fulles. Entres, creues un passadís on han aixecat un santuari a Celia Cruz i topes amb un centenar de persones ballant salsa. «És com ser al Carib en ple barri Gòtic», resumeix l’amo, Juan Vega. Hi ha un altre Bombón amagat al Pla de Palau, 12.
Dos minuts a la barra i et sabràs d’una tirada els noms bàsics salsers. Ricardo exerceix de bartender i de Viquipèdia llatina. «Ploraràs», et diu com en un serial. «Ploraràs de tan saborós que és», puntualitza rient, i apareix amb un vas amb forma de calavera. Llorarás és com s’anomena un dels còctels. Tots porten el nom de cançons salseres.
La ironia: el local secret es veu des del carrer perpendicular a través de dues enormes vidrieres. Fins a les dotze no passen les cortines. «Hi ha gent que fa tota la volta a l’illa buscant el club», diu El Coco. Resulta que el bar secret fins i tot té porter. —