El Periódico - Català - On Barcelona
- El Museu Imaginari
L’actor, que triomfa amb la incombustible i imbatible comèdia ‘Pel davant i pel darrera’ (Teatre Borràs), recorda els diumenges que disfrutava en família passejant per la Rambla i navegant a bord d’aquestes embarcacions
L’actor Miquel Sitjar recorda els passejos en golondrina amb la família.
LAVEU DE MIQUEL SITJAR sona a nostàlgia pura i dura. És parlar de les golondrines i rememorar aquells diumenges en família, de la mà dels seus pares, al costat dels seus germans, sentint la felicitat màxima. L’actor vivia al barri de Gràcia –ara viu al Masnou– i baixava de tant en tant amb els seus fins al mar per acabar el passeig fent un volt a bord d’aquestes embarcacions. «Compràvem tramussos en algun quiosc pròxim, potser un gelat si era estiu... De vegades anàvem caminant fins a l’escullera, d’altres passejàvem per la Rambla... Sentir una temperatura càlida, anar agafat de la mà del meu pare... És aquella època en què ets nen i el món et sembla meravellós i fantàstic perquè estàs amb els teus i et sents bé, lliure, segur. Són records molt bonics, gairebé romàntics, diria jo», somriu l’intèrpret
mentre posa davant d’una de les velles golondrines, encara en actiu. «Fa ràbia adonarse que vell que et fas quan veus que antigues que són i tu ja hi pujaves», diu fent broma Sitjar, de 43 anys. «Però molen molt perquè no és el mateix ser antic que ser vell. A més, estan molt ben cuidades. Abans pujo a les clàssiques que a les modernes, és qüestió de sentiment», explica.
Tan bon record guarda d’aquells passejos que ja ha repetit el ritual amb els seus fills. La diferència és que ara hi ha moltíssims més turistes que llavors. Però no és una cosa que el preocupi. «Francament, no em molesten», afirma. Deu ser perquè viu fora de la ciutat. O perquè veu la vida amb més bon humor gràcies al seu paper a Pel davant i pel darrera, una comèdia incombustible que es representa al Borràs (en aquest cas, adaptada per Paco Mir) i en la qual és l’únic actor, juntament amb Jordi Díaz, que repeteix en l’elenc. «Amb aquesta obra tens la garantia total i absoluta que et pixaràs de riure», promet. Ell té la garantia total i absoluta de sentir nostàlgia quan veu una golondrina. —
«LES ANTIGUES ESTAN MOLT BEN CONSERVADES», VALORA L’INTÈRPRET