«PARAR-SE, MIRAR ELS DESCONEGUTS ALS ULLS I ABRAÇAR-LOS ÉS TERAPÈUTIC», ASSEGUREN

mentre espera que arribin tots els assistents que es van registrar a Meetup, la xarxa a través de la qual es coordinen els esdeveniments.

La majoria ja es coneixen, només hi ha dues cares noves. Sense avís previ, per trencar el gel amb els benvinguts, s’apropen tots en una abraçada conjunta. Al principi, els principiants es queden quiets, sense saber què fer: de cop els envolten més mans que el pot d’argila de Ghost. Tècnica de la immersió. «Així, si t’has oblidat de com s’abraça, t’ho recordem», respon el David amb humor.

Després d’una breu ronda de presentacions, es re- parteixen cartells d’abraçades gratis en castellà, ca- talà i anglès, i es dispersen per la plaça. «Estem apro- ximadament una hora abraçant», fins que els braços se’ns queden tan cansats que semblen sortits de pi- lates. Quan alcen els cartells, s’hi posen totes les mi- rades. «Somriu, mira als ulls, obre els braços i es pararan a abraçar-te», aconsella el David.

Amb la primera abraçada et surt la vena Sheldon Cooper, pensant si és un error deixar entrar un des- conegut al teu espai personal. Ràpidament se’t pas- sa i t’envaeix un sentiment de tendresa. «En una ciu- tat que va tan de pressa, parar-se i mirar als ulls als desconeguts, somriure i abraçar-los és terapèutic», explica un dels més veterans. És una experiència única, tens connexions durant mig minut amb persones amb qui mai hauries parlat. «Una manera més íntima de connectar en la societat de les xarxes socials», afegeix.

«És molt bonic això que feu», diu una dona després de rebre una abraçada. «Gràcies, ho necessitava», assegura una altra, molt emocionada, mentre posa la mateixa cara que Theresa May després de dimitir.

«¿T’ESTÀS MORINT?»

Les reaccions són moltíssimes. Encara que alguns se’t llancen corrent als braços com una parella que es retroba després d’un Erasmus, també hi ha els que et miren amb més menyspreu que Errejón a Iglesias. «No, no m’interessa», rebutja un home. «¡Però si et surten gratis!», li respon el David somrient. Immediatament després passa una parella, que també nega amb el cap. «¡Ja el tinc a ell per abraçar!», crida mentre s’agafa al braç del seu marit amb més força que Pedro Sánchez a la presidència.

Això sí, el que més senten és una pregunta: «¿Per què feu abraçades?», li diu al David un senyor gran, més confós que quan el seu net el va ensenyar a utilitzar internet. «¿Que necessitem una excusa per abraçar?», respon per quarta vegada en menys de mitja hora. Encara que la majoria arronsen les espatlles, no a tots els satisfà aquesta resposta. «Però digues-me... ¿t’estàs morint?», li insisteix una dona, afligida. «No –assegura rient–, només crec que ens fa falta abraçar més». —