EL

L’escriptura ben perfilada de Denise Duncan, unida a la seva dinàmica direcció. revelen categoria d’excel·lent dramaturga. Malgrat el seu plantejament reflexiu, Duncan també sap jugar el to de comèdia. A la casella del deure de Negrata de merda es pot ressenyar algun personatge forçat en la trama, el de la periodista, un altre potser una miqueta estereotipat, el del repel·lent pare de l’Anna, o una escena final irrellevant.

Són mínimes objeccions per a una obra que compta amb un repartiment ben greixat. I és que Negrata de merda, en definitiva, té característiques perquè el seu recorregut vagi més enllà de l’admirable projecte El Cicló del Tantarantana.–