EL-

Aquest atractiu plantejament sobre el racisme arriba en un pack en el qual s’aborden altres temes: l’adopció, la precarietat laboral o les relacions de parella. I també aquesta zona de confort ètic que busquen algunes actituds solidàries. El públic és a quatre ban- des al mateix escenari, convertit en un quadrilàter on se succeeixen les escenes, algunes fins i tot assalts per la vehemència dels arguments. En aquest espai gairebé nu, amb bones ràfegues sonores en les transicions, els cinc intèrprets, a un pam de l’espectador, componen un quadro que se segueix sempre amb interès.

I això passa perquè Duncan mostra un excel·lent pols teatral en la seva escriptura, tant en la definició de personatges com de les situacions. Ho aconsegueix a partir d’una economia de llenguatge i precisió que El personatge de la periodista sembla forçat i l’escena final gairebé innecessària.