SAN JUAN I BERMEJO SURTEN EN UN GRAN MÀ A MÀ EN UNA ESCENA SOBRE LA CLASSE MITJANA

Alberto San Juan pilota al Lliure de Gràcia un repàs de l’últim segle amb el focus en la classe treballadora espanyola. Una mirada crítica en forma de cafè concert i música de Santiago Auserón

partiment d’una peça que té el format d’un auster cafè concert amb el regal afegit d’unes composicions de Santiago Auserón pròpies de la música popular de l’època. San Juan es multiplica a la guitarra, i Botello canta amb molta gràcia i garra, la mateixa que hi posa Gómez amb el seu ball aflamencat.

LLIÇÓ D’HISTÒRIA

Mundo obrero és una recomanable lliçó d’història malgrat que els salts en el temps són una mica precipitats quan es condensa en poc més d’hora i mitja tant a explicar. Implica també una inevitable selecció d’episodis. N’hi ha de molt tràgics, a part de la mateixa guerra civil i les seves conseqüències, com la tortura policial en una escena terrible o els fets de Vitòria del 1976 amb Fraga en el punt de mira. També n’hi ha de jocosos, com un d’extraordinari entre San Juan i Bermejo, un prodigi de comicitat crítica sobre la idea de la classe mitjana dels dies d’il·lusòria bonança. I és que, com diu l’obra, es va treballar per «dignificar» la classe obrera i després s’ha tractat de «fugir-ne».

I al marge de l’exercici de memòria històrica, queda l’excel·lent treball interpretatiu. El de Bermejo, per exemple, és superlatiu. Igual brillava amb la contenció del Vania de Rigola que amb les múltiples capes que desplega a Mundo obrero.—