L’ÚLTIM ANY DEUEN HAVER VENUT 300 MÀQUINES. EN FABRIQUEN FINS I TOT AMB VINOTECA INCORPORADA

posarien els pèls de punta als nens de Stranger things: Space Invaders, Tetris, Pacman, Arkanoid, Super Pang, Street Fighter. Com si acabessis de sortir del Delorean de Retorn al futur. «Són màquines com les d’abans –explica el José–, però amb tecnologia nova».

José Luis Moreno, es diu. No, no és el ventríloc, tot i que guarda per casa un Macario. Té 30 anys, però aguanta el Tetris amb la dignitat dels quarantins que somiaven en les fitxes. «Intento jugar un parell d’hores al dia», esbufe- ga amb un deix d’obligació laboral. Fa cinc anys que ell i Eugenio fabriquen i personalitzen màquines arcade com les dels 80 i 90.

Ell és informàtic. Eugenio Huertas, el seu soci manetes, té 42 anys i es va criar a 15 metres d’uns recreatius. Era el que estava enganxat a l’Street Fighter. «Arran de veure unes màquines –re- corda José–, Eugenio em va dir: ‘¿Pots fer la tecnologia per fer-les funcionar i jo m’encarrego dels mobles?’». I va po- der. Van crear l’empresa Rex Arcade i va explotar el boom per la nostàlgia. Ara fabriquen 30 màquines al mes de mitjana. L’últim any en deuen haver ve- nut unes 300, calculen.

Els seus clients són sobretot particu- lars, diuen. «Bastants youtubers». Hi ha gent que se les compra només com a attrezzo. Tot i que «en aquests dos últims anys –afegeixen– s’hi han començat a interessar empreses grans per tenir zones de lleure per als seus treballadors». Preu mitjà d’una màquina estàndard: mil euros. «Depèn del tipus d’accessoris», puntualitzen els seus creadors. Les han fabricat fins i tot amb vinoteca incorporada. Fins i tot híbrides. «Per a la gent que tingui diverses consoles. Mitjançant un comandament a distància, pots anar canviant a la que vulguis jugar». Les més econòmiques són les portàtils. «És un plafó de comandament amb el mateix contingut de la màquina, però no porta pantalla». Costa 300 euros.

En comptes d’un sol joc per màquina, ara hi caben els que vulguis. Fins a 1.300 sense canviar de comandaments. «Aquí les tenim amb una selecció de 130 perquè la gent no s’atabali», diu José. Funcionen amb tokens. Amb qualsevol consumició, et donen una d’aquestes monedes customitzades (1 partida). Es poden comprar soltes: 1 euro, 3.

MÀQUINES ON JUGAR I MENJAR

Si ets un purista, busca les màquines amb cul, com el dels televisors d’abans. Les Kardasian arcade. Són les originals. «L’aspecte de la imatge es veu amb més llum i fa el bombat», detalla el José. Per a antipuristes, hi ha una versió taula: amb dos monitors cara a cara. Pots compartir partida i tapa. «Jo crec que hem de treure tot això –Eugenio assenyala les taules normals– i posarhi màquines d’aquestes».

Obriran locals com aquest, auguren Eugenio i José amb convicció d’endevins. «Segur». A Barcelona ciutat, de moment, s’hi poden trobar cinc màquines per treure’t el cuc dels 80. N’hi ha una al New Park Bowling de La Maquinista, dos comparteixen local amb jocs virtuals a Virtua Barcelona (Viladomat, 95, i Taquígraf Garriga, 51) i n’hi ha dues més a la secció de videojocs de Norma Comics (passeig de Sant Joan, 9). «Sempre hi ha algú jugant», assegura l’Eric, un dels empleats de la botiga. No vagis corrent a buscar monedes de cinc duros per algun sofà de pell sintètica. Aquí cada partida costa 50 cèntims. No trigaràs ni un quart d’hora a tornar a demanar la paga. —