QUE TORNI ‘ESTA COCINA ES UN INFIERNO’

Marsterchef ens fa creure que Los Chunguitos cuinen millor que René Redzepi i aplaudim amb els peus. A Netflix hi ha més concursos de cuina que ‘fachalecos’ en una convenció de Vox. Estem en l’edat d’or de la gastronomia televisada, diuen, però cap productora ha sigut capaç d’aconseguir les cotes de genialitat del llegendari Esta cocina es un infierno.

Estrenat a Telecinco el 2006, aquest format pioner va entrar a les nostres sales d’estar com un cop de guitarra d’Iron Maiden en un sepeli. Dos equips de famosos amb perfils psicològics inestables convivien en una mansió, aprenien a cuinar i competien per preparar el millor sopar a la gala setmanal. La seqüència inicial de Salvem el soldat Ryan sembla una sessió de reiki al costat d’aquell còctel Molotov que barrejava Masterchef, Trainspotting, Holocausto caníbal i Hotel glam. Leticia Sabater, Ernesto Neyra, Bienvenida Pérez, Pino d’Angiò... L’esquadró de concursants era una oda al trastorn, però el millor van ser els cops de matxet que es van donar Bárbara Rey i Sergi Arola. El xef català, amb la psique feta miques com DiCaprio a Shutter island, i en altre temps vedet, amb sobredosi d’ego i paranoia, van empènyer el xou cap a un abisme de deliri i histèria que encara avui, al rememorar-ho, em produeix esgarrifances.

¿Com és possible que ningú hagi vist el potencial de recuperar aquest format punk? A casa ja estem farts del tuf familiar de Masterchef, de tant respecte reverencial per la gastronomia. ¡Volem un cop de guitarra heavy que ho arrasi tot! Per això, ara més que mai, necessitem el retorn d’Esta cocina es un infierno: Maestro Joao, el petit Nicolás, Rosa Díez, Felisuco i Pocholo ja esperen amb el davantal posat. —

ERA UN CÒCTEL MOLOTOV QUE BARREJAVA ‘MASTERCHEF’, ‘TRAINSPOTTING’ I HOTEL GLAM