El Periódico - Català - On Barcelona
Màgia per convertir els adults en nens
Divendres, dia 27, a les 12.00, hi ha màgia al Centre Cívic Teixonera
uin munt de voltes que fan la vida i les nòries, i sempre acaben tornant al mateix lloc. Ha passat un any i ja torna a ser Nadal. A la plaça del Portal de la Pau, el Port de Barcelona celebra els seus 150 anys d’història en aquestes dates tan assenyalades amb una fira en què no falten casetes, un pessebre (flotant, com no podia ser de cap altra manera en aquest emplaçament) i una nòria tan gran com lluminosa. És la primera vegada que ho fan, però no serà l’última. El 2020 començarà a girar ben aviat, però, vagi lent o ràpid, l’any que ve ens tornarem a trobar a aquestes altures del calendari... i del terra. Perquè probablement ens vegem aquí, al mateix lloc, i en aquesta nòria que tant mola. —
PORT VELL DE BARCELONA
Plaça del Portal de la Pau 17.40 h
l’arbre de Nadal i la bola de discoteca. Sovintegen els tutorials de com enlluernar en la seva justa mesura, els adolescents d’Euphoria vessen llàgrimes de purpurina i les firmes han trobat en el brilli brilli una mina per fer del luxe
una mica més brut, desviat i de carrer, a més d’una fórmula per destacar en passarel·les i viralitzar en xarxes socials.
No obstant, més enllà de la conjuntura, que la sagrada família dels hashtags –els Kardashian– hagi donat la benvinguda al Nadal amb més brillantors que Times Square també té un punt d’antropològic. Segons estudis científics, els humans tenim una fascinació atàvica per la brillantor relacionada amb la llum que reflecteix l’aigua. De fet, al paleolític ja es va utilitzar la mica a les pintures rupestres i, fins i tot, s’han trobat traces d’un mineral reflector en el maquillatge dels neandertals. És més. Tutankamon, prescriptor en les seves coses, se’n va anar al més enllà amb discos d’or embastats a les seves peces i els potentats europeus antics també es van cosir monedes i metalls preciosos a la roba com a signe de classe.
La història va seguir a Hollywood –i això que als anys 30 portar lluentons suposava un plus d’heroïcitat: podies patir una lesió si la gelatina electroxapada es desfeia– i va fer un gir de guió amb el glam, quan David Bowie i companyia van convertir el maquillatge i la purpurina – «aquest herpes de les manualitats», va dir l’humorista Demetri Martin– en una andanada kitsch i andrògina contra el rock i els seus nois perillosos, sempre tan testosterònics i prenentse tan seriosament. Només un però: millor donar llarga vida als lluentons. Que a falta d’alternatives eco
accessibles, tampoc és qüestió que per lluir brilli
una nit el PVC acabi engrossint els microplàstics dels oceans. —
SEGONS ESTUDIS CIENTÍFICS, TENIM UNA FASCINACIÓ ATÀVICA PER LA BRILLANTOR