El Periódico - Català - On Barcelona

PREPARANT LA CARTA ALS REIS

Els carters reials esperen els nens i nenes. La fàbrica Fabra i Coats torna a omplir-se de màgia

- N. B. I. @onbarcelon­a

TOTS PREPARATS per a una de les cites més màgiques i esperades de l’any: l’arribada dels Reis d’Orient. Però abans, haurem de buscar els seus patges per entregar-los les nostres cartes. El carter reial esperarà els nens i nenes al pailebot Santa Eulàlia, un espectacul­ar vaixell històric ancorat al Moll de la Fusta (Moll Bosch i Alsina, 2). Serà els dies 27, 28 i 29 de desembre, i 2, 3 i 4 de gener, d’11.00 a 14.00 i de 16.00 a 19.00 h).

El patge del rei Baltasar estarà esperant les cartes dels més petits al pati de l’ajuntament del 2 al 4 de gener, d’11.00 a 14.00 i de 16.00 a 19.30 h. I a la plaça Major de Nou Barris han organitzat una festa per rebre els patges de les seves Majestats (el 28 de desembre, a les 18.00 h).

¿Però com poden portar tants regals els Reis d’Orient? Ho descobrim a la Fàbrica dels Reis d’Orient que s’ha instal·lat a la Fabra i Coats amb un espectacle de música, llum i molta màgia. Des del 27 de desembre fins al 4 de gener (excepte el 31 de desembre i l’1 de gener), de 17.00 a 21.00 hores.

I el CC Cotxeres de Sants i el Casinet d’Hostafranc­s acullen Pau sense treva, un festival d’espectacle­s teatrals i activitats infantils gratuït (des del 27 de desembre fins al 5 de gener). A més a més, la Fira de Reis s’instal·la a la Gran Via fins al 6 de gener amb les seves parades nadalenque­s.

¿COM PODEN PORTAR TANTS REGALS ELS REIS? HO DESCOBRIM A LA FÀBRICA DELS REIS

rançois Truffaut va comentar fa temps que un aficionat al cine només necessita contemplar-la en pantalla per trobar la felicitat. I això és una cosa rigorosame­nt certa, però també molt cridanera consideran­t la freqüència amb què, al llarg de sis dècades de carrera, ha donat vida a dones inquietant­s i pertorbado­res. Catherine Deneuve porta rodades unes 120 pel·lícules i, malgrat que el temps no perdona –actualment es recupera d’un accident cerebrovas­cular–, continua treballant sense parar per als millors directors. Sense anar més lluny, acaba d’arribar als cines la seva primera col·laboració amb Hirokazu Koreeda. A La verdad, primera pel·lícula rodada a Europa pel director japonès, Deneuve encarna una exitosa actriu veterana, arrogant i orgullosa de no haver demanat mai perdó a ningú encara que en tingui motius perquè, a parer seu, ser una estrella li dona dret a això. La seva actitud resultaria increïblem­ent irritant de no ser perquè Deneuve la dota d’una vulnerabil­itat amb què és impossible no empatitzar. Al començar el relat, la diva rep la visita des de Nova York de la seva filla (Juliette Binoche) i la família d’aquesta i, immediatam­ent, la reunió fa que velles ferides maternofil­ials comencin a supurar. Atesos els clars paral·lelismes que sembla haverhi entre la protagonis­ta de La verdad i la mateixa Deneuve, l’estrena de la pel·lícula ens ofereix l’ocasió idònia per recordar alguns títols destacats d’una filmografi­a excepciona­lment il·lustre.

1. ELS PARAIGÜES DE CHERBOURG (1964) La verdad

Drama

França, 2019

Repartimen­t

Catherine Deneuve, Juliette Binoche, Ethan Hawke, Manon Clavel

Direcció

Hirokazu Koreeda

El musical que la va portar a la fama internacio­nal. Dos joves amants es veuen obligats a separar-se i, tot i que prometen mantenir-se fidels, la cosa es complica. És una pel·lícula inoblidabl­e no només pel treball de Deneuve sinó també pel fet d’estar cantada en la seva

totalitat –no conté diàlegs parlats– i per aquesta vibrant paleta de colors que el director, Jacques Demy, va concebre en homenatge als musicals de Hollywood dels 50.

2. REPULSIÓ (1965)

La primera pel·lícula rodada en anglès per Roman Polanski ens mostra el procés de descomposi­ció d’una psique humana i les seves violentes conseqüènc­ies. Deneuve hipnotitza encarnant una jove que se submergeix en una bogeria arrelada en el seu menyspreu visceral pels homes. No queda del tot clar si els seus actes són reals o només existeixen a l’interior de la seva ment recargolad­a, però això no els fa menys inquietant­s.

3. BELLE DE JOUR (1967)

En aquesta comèdia negríssima i assaonada de surrealism­e, l’actriu encarna una mestressa de casa jove i bonica atrapada en un matrimoni faltat de passió que, impulsada per les seves fantasies sexuals, comença a treballar a la tarda en un bordell parisenc. Deneuve desconcert­a i enlluerna per igual gràcies a la seva aparent gelor i al somriure enigmàtic que manté mentre abraça el sadomasoqu­isme.

4. EL ÚLTIMO METRO (1980)

Durant l’ocupació nazi, un director escènic jueu s’amaga al teatre de París on la seva dona coordina la producció d’un nou muntatge. La dona es veu impactada per l’arribada del nou actor protagonis­ta, faldiller i membre de la Resistènci­a, i descobreix que el seu cor i la seva lleialtat estan dividits. Deneuve va col·laborar per primera vegada amb Gérard Depardieu en aquest ardent melodrama de Francois Truffaut.

5. INDOXINA (1992)

Deneuve exhibeix un domini narratiu total mentre dona vida a 25 anys en la vida d’una plantació de cautxú a l’antiga colònia francesa. Malgrat la seva elegància innata, el personatge no fa fàstics a les glopades ocasionals d’opi ni als interludis carnals amb un oficial naval ben plantat.

6. POTICHE (2010)

Contemplar-la a la pell de la dona d’un tirànic propietari d’una fàbrica de paraigües és un plaer ininterrom­put, des que apareix en escena embotida en un xandall vermell fins que, sense perdre l’aplom enmig del caos, el seu personatge emprèn una carrera política. Una de les pel·lícules més celebrades de François Ozon, que ja havia dirigit Deneuve a 8 mujeres (2002). —

 ??  ??
 ??  ??
 ??  ?? ‘La verdad’ (2019), amb Juliette Binoche i Ethan Hawke.
‘La verdad’ (2019), amb Juliette Binoche i Ethan Hawke.
 ??  ?? ‘Belle de jour’ (1967). ‘Potiche’ (2010).
‘Belle de jour’ (1967). ‘Potiche’ (2010).
 ??  ??
 ??  ??
 ??  ??
 ??  ??
 ??  ?? ‘Els paraigües de Cherbourg’ (1964).
‘Els paraigües de Cherbourg’ (1964).
 ??  ??
 ??  ?? ‘Indoxina’ (1992).
‘Indoxina’ (1992).
 ??  ?? ‘Repulsió’ (1965). ‘El último metro’ (1980).
‘Repulsió’ (1965). ‘El último metro’ (1980).

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain