El Periódico - Català - On Barcelona
CAROLINA DURANTE FENOMEN SENSE SOSTRE
Parlem amb Diego Ibáñez, cantant del fenomen sorpresa del pop-punk nacional, abans del concert a Apolo de divendres, 27
El pop sempre s’ha renovat i autofagocitat amb celeritat. Però en els últims temps, gràcies a la caixa de ressonància de les xarxes, un artista o banda pot arribar a un punt àlgid en temps rècord. Vegeu el cas dels madrilenys Carolina Durante: només fa uns mesos van publicar el seu debut homònim, però el 2020 (28 de desembre) actuaran al WiZink Center de Madrid, on se suposa que has d’arribar després d’amassar seguidors durant gairebé una vida. I a més, no en format reduït, sinó gran: 15.000 espectadors.
Des de dins del grup, les coses s’observen amb tanta sorpresa com des de fora. Que una jove banda de guitarres amb referències més alternatives que mainstream hagi arribat a un públic tan ampli i divers resulta, com a mínim, sorprenent. «Sens dubte, hi ha grups al nostre voltant amb els quals no està anant tan ràpid», explica el cantant i composi- tor Diego Ibáñez. «Ha anat tot d’una forma molt estranya. Si el WiZink també va bé, seria bastant boig. Però no vull ser optimista sobre això; és diferent actuar dos dies seguits a La Riviera [com van fer al novembre] a fer un WiZink».
¿Per què Carolina Durante triomfa i d’altres no tant? Orgullós del que fan, Ibáñez resta importància a la sort. Ell va creure en el projecte gairebé des del principi: «Quan vam començar a funcionar, creia realment en nosaltres. Pensava que érem l’hòstia, encara que hi hagi gent que pugui no estar-hi d’acord». Potser part del seu èxit és qüestió d’actitud: si creus en tu mateix, si t’ho creus, és més fàcil que d’altres creguin en tu. «Hi ha dies en què soc més crític i pessimista», admet Ibáñez. «Alguns dies el grup m’agrada més; d’altres una mica menys. Però has de mantenir aquesta actitud de ‘collons, apostem-hi’. En aquest sentit, sempre m’agrada esmentar Luis Fernández, del nostre segell [Sonido Muchacho], que sempre ho va tenir clar amb nosaltres».
Per descomptat, a Apolo fa un temps que les entrades per al concert d’aquest divendres, dia 27, estan esgotades. Potser perquè, a més a més, ac- tua Yawners, un altre grup que reivin- dica l’energia elèctrica en temps de músiques urbanes.
En l’arrel del fenomen hi va haver Cayetano, retrat càustic de la vida pija per corejar a plens pulmons. Alguns grups es cansen de tocar els seus temes
AMB ‘CAYETANO’, RETRAT CÀUSTIC DE LA VIDA ‘PIJA’ PER COREJAR BEN ALT, VA ARRIBAR L’ÈXIT
més coneguts. Ells, per evitar-lo, van canviant la lletra de Cayetano gairebé en temps real, en un probablement etern work in progress. Han canviat «no voten el PP, voten Ciutadans» per «ara voten Vox, abans Ciutadans». El Diego riu. «Sí, bé, és que hem d’anar actualitzant. Però jo no estic cansat de tocar aquest tema. Martín [Vallhonrat; baix] n’està potser una mica més».
Sigui com sigui, no hauríem de posar Carolina Durante (nom d’una antiga companya d’escola d’en Diego) l’etiqueta de one hit wonder: en el seu repertori hi ha més favorites dels festivalers, com Perdona (ahora sí que sí), gravada amb Amaia Romero, o Himno titular. «Tenim quatre o cinc cançons que canta absolutament tothom, sobretot en festivals. Des de dalt es nota i és emocionant. Per això no em canso de tocar-les».
Sala Apolo
Nou de la Rambla, 113
Horari
Divendres, dia 27, a les 20.00 hores
Preu
LA ‘GENERACIÓ BUIDA’
Tot i que ningú ho diria per la seva mobilitat escènica, Ibáñez pot tendir cap a la malenconia i el retraïment. S’adverteix en les lletres de cançons com Falta sentimiento i No tan jóvenes, laments personals desdoblats en retrats generacionals. Normalment, arriba a aquesta crònica de l’apatia gairebé sense voler. «Només vaig pecar una mica de pretenciós quan vaig parlar de la generació buida en la tornada de No tan jóvenes. D’una banda, era una cosa que volia escriure. De l’altra, em feia cert no-sé-què».
Diego, sigui com sigui, tampoc aspira a ser la veu d’una generació, sinó de totes les que pugui. Parla orgullós de com «hi ha molta gent gran que també ha pogut tenir aquests sentiments en altres moments, i que s’acosta a nosaltres per dir-nos com s’identifica amb les nostres cançons». La seva mare, per exemple. «Ella és superfan. Va venir a Londres a veure’ns tocar. Sempre que hi ha reunió familiar, ensenya totes les notícies que han sortit sobre nosaltres. I el grup de WhatsApp de la família sembla d’un club de fans de Carolina Durante».
Per ara, lluny de l’apatia, Ibáñez té plans per a la banda. «Es pot explotar el nostre so conegut en un segon disc», però en el següent podria haver-hi espai per a «una segona guitarra i atmosferes electròniques». Queda grup per a llarg. —