L’ESTAFA DE L’AIGUA FILTRADA

altre dia, per enèsima vegada, em van cobrar 2,50 € per una ampolla d’aigua de l’aixeta. Filtrada, sí, però de l’aixeta. No seré jo qui li porti la contrària a Greta Thunberg i el seu seguici. De fet, celebro sobre manera que cada vegada més restaurants se sumin a la tendència de canviar l’aigua envasada per aigua de l’aixeta filtrada amb el noble objectiu de protegir el medi ambient. El que cou com a paper de vidre als engonals és la incòmoda sensació que, amb la tonteria, hi ha espavilats allà fora que ja estan fent caixa amb l’assumpte... I prenent-nos per gilipolles.

En països com els Estats Units, és habitual que et regalin una gerra d’aigua de l’aixeta plena a vesar de gel quan vas a un restaurant. A Barcelona seria inviable servir-la directament de les canonades: abans em beuria la sang calenta d’una marmota, segurament té millor sabor. Tenim una ciutat de primera, però la nostra aigua de l’aixeta sembla el pòsit d’una llauna de cervesa reconvertida en cendrer. Entenc, doncs, que calgui filtrar-la i que un procés tan necessari repercuteixi en el compte, però la xifra hauria de ser simbòlica i justa, per cobrir despeses, mai per cobrir-se d’euros.

Afortunadament, a Barcelona hi ha molts restaurants que no et cobren l’aigua filtrada. D’altres te la deixen a un preu raonable. En els dos casos, vagi el meu respecte primer de tot. El problema és que cada vegada hi ha més locals que venen als incauts ampolles d’aigua filtrada a preu d’Evian. Solen ser els mateixos que et cobren nou per un tros de pa amb quatre rodanxes d’alvocat. Els mateixos que, en un futur pròxim, t’afegiran un extra de set euros per l’aire que has respirat al restaurant. Filtrat, només faltaria. —

HAURIA DE TENIR UN PREU JUST, PER COBRIR DESPESES, NO PER COBRIR-SE D’EUROS