POLANSKI S’AUTOEXCULPA

A ‘El oficial y el espía’, el cineasta traça paral·lelismes entre el drama del capità Alfred Dreyfus, condemnat injustament, i els seus propis problemes amb la justícia

Caravaggio va assassinar un home i tot i així qualsevol museu es barallaria per tenir un dels seus quadros, continuem llegint els llibres de Norman Mailer malgrat que el tipus va apunyalar la seva dona, i molts altres exemples més com aquests demostren que, en general, solem donar per fet que una obra d’art pot ser valorada amb independència de les malifetes comeses pel seu autor. Però en el cas de la nova pel·lícula de Roman Polanski, El oficial y el espía, resulta gairebé impossible; el director, al cap i a la fi, sembla haver-la dissenyat específicament per equiparar-se amb una de les grans víctimes d’injustícia de la història, algú que va defensar les seves conviccions i va desafiar tenaçment un sistema corrupte amb la fe que la seva veritat s’acabaria imposant.

El oficial y el espía, diem, dramatitza el cas d’Alfred Dreyfus, un capità de l’exèrcit francès d’origen jueu que l’octubre de 1894 va ser acusat de passar informació confidencial als alemanys; després d’un judici que va transcórrer embolicat d’una virulenta propaganda en contra seu i, malgrat la falta d’evidències, Dreyfus va ser condemnat per espionatge i alta traïció, desposseït del seu rang militar i inicialment reclòs per tota la vida en una presó de la Guaiana Francesa. El procés va deixar al descobert les profunditats de l’antisemitisme que fuetejava la societat francesa.

El protagonista d’El oficial y el espía,

LA MALDICIÓN

Terror (EUA / Canadà, 2020)

Direcció Nicolas Pesce

Repartiment Demian Bichir, John Cho, Andrea Riseborough, Betty Gilpin

Nou remake de la pel·lícula homònima japonesa del 2002 sobre una casa ocupada per un fantasma venjatiu.