Mari Pau Huguet EL «CALIU HUMÀ» DEL MERCAT DE SANT ANTONI

La presentadora connecta amb la seva infància i amb el públic sempre que passeja per aquest mercat, construït el 1882 i reformat el 2018

LA HISTÒRIA DEL Mercat de Sant Antoni està plena de xifres: una oferta comercial que inclou els 7 dies de la setmana, 231 parades entre alimentació, tèxtil i llibres, milers de quilos de mercaderia que diàriament circulen sota la seva estructura de ferro i, sobretot, centenars de persones que treballen en aquest mercat o que el visiten a tota hora. Però hi ha una cosa impossible de calcular: el caliu humà que desprenen les frases «¿com estàs?», «¿què t’emportaràs avui?» o «¿a quant tens això o allò?». I és que, en un món cada vegada més individualista, la proximitat entre els comerciants i la clientela és un valor molt difícil de quantificar, com l’experiència televisiva de Mari Pau Huguet.

«De petita m’encantava anar al mercat amb el pare i ajudar-lo a vendre la fruita que la mare i ell cultivaven», afirma la presentadora. «Recordo que sempre, de tornada a casa, em comprava un cucurutxo de xurros». Nascuda a Estopanyà, a la Franja de Ponent, la presentadora de Com a casa, Bon dia Catalunya L’hora de Mari Pau Huguet té el rècord de nombre d’hores

oemeses en directe i en un mateix canal de TV. Li encanta passejar per mercats com el de Sant Antoni perquè li recorden la seva infantesa, i a més li permeten retrobar-se amb els telespectadors. «No m’importaria presentar un programa sobre cuina. No és la meva especialitat, però n’aprendria», diu.

Quan l’arquitecte Antoni Rovira i Trias va projectar el mercat, que ocupa l’illa situada entre Urgell, Tamarit, Borrell i Manso, pretenia assegurar el proveïment d’aliments als ciutadans d’aquella Barcelona en expansió d’Ildefons Cerdà. Potser

Rovira no imaginava que, com un imant, el mercat també atrauria els venedors de tèxtils (Els encants) i fins i tot els de llibres nous i usats. Aquesta trilogia comercial ha sigut preservada en la reforma, que va culminar el 2018, i a més permet veure troballes arqueològiques com les restes de la Via Augusta Romana, de la necròpolis, o del baluard de Sant Antoni, majoritàriament, accessibles al públic.

«Ha quedat de foto», afirma la Mari Pau mentre observa el flamant Mercat de Sant Antoni. Tot i que matisa: «A les parades tot està tan ben col·locat que fan ganes de regirar-ho una mica perquè no sigui tan perfecte, com en el mercat de la meva infància». En aquell moment, el Ramon, un client que fa una ullada al gènere en una parada, es presenta: «Mari Pau, et conec des de sempre però mai havia pogut saludar-te en persona». I treu el mòbil per immortalitzar la trobada amb un selfie. I ella, que assegura no cansar-se de conèixer gent interessant i voler continuar comunicant televisivament les seves històries, no ho dubta: «Per a mi el contacte humà del mercat és incomparable. Cridar frases com ‘Nena, què vols?’ és el que li dona caliu a aquest lloc». —

«NO ESTARIA MALAMENT PRESENTAR UN PROGRAMA SOBRE CUINA»