El Periódico - Català - On Barcelona
L’ÚLTIM NIU DE DISTORSIÓ
Han passat només quatre mesos des que la Sala Taro va obrir portes a Sants i ja en parla tota l’escena. Un local de línies simples i honestes que destil·la efusivitat per la música alternativa
Avegades de nit també passen miracles candorosos i genuïns. Com entrar en un lloc per primera vegada i sentir-se automàticament a casa. Creues la doble i hermètica porta de Sala Taro i de seguida t’adones que, encara que debutis en aquest bar, i el local es percebi com acabat d’estrenar, l’ambient és tan familiar que reconforta al primer toc de guitarra.
Aviat es deixen veure cares conegudes, i es reparteixen salutacions somrients mentre alguns fan una ullada a alguna de les MondoSonoro apilades a la barra, comentant les llistes del millor de l’any: que si Carolina Durante això, que si Yawners allò... Sala Taro se suma a aquella veta musical hipotètica que comparteixen locals com la Sala Vol, Heliogàbal, Meteor o Freedonia per aportar noves dosis de decibels de rock, pop i punk independent, reforçant el planter local. Aquesta continuïtat dels bars convida a brindar confiats pel naixement, amb aquell bon rotllo que fa descobrir un lloc on
TOTS ELS TREBALLADORS DE LA TARO TENEN ALGUNA RELACIÓ AMB EL MÓN DE LA MÚSICA
saps que tornaràs sovint. A més, la bi- rra costa menys de 3 euros. Les línies vermelles que es dibuixen davant la barra capturen per un moment les mirades. Quatre barres ataronjades que s’estenen sobre el negre intens de sostre i parets, delineant un ambient mi- nimalista i una mica retro. Al fons, més enllà de la cantonada amb la cabina del DJ on s’acaba la barra, pot veure’s l’escenari, que sembla una mica més gran que el que hi havia abans en aquest mateix local. Perquè la Taro aflora on abans hi havia el mític local Koitton Club, un clàssic de Sants.
En els pocs mesos que fa que és oberta, la Taro ha programat un bon nombre de concerts i sessions de DJ, amb artistes de la qualitat de Marta
Knight, i Ran Ran Ran, més animadors del ball com Radioplex Nacho Ruiz o els Hidrogenesse en format DJ set.
Aquesta nit actuen dues bandes que juguen amb lluminositats en el nom. Comencen Bright Joy, un trio de Manresa que practica un so cold wave, tan ferotge com precís. Amb els primers acords, el personal repartit al final de la sala es comença a aglutinar, apareixen els tardaners que fumaven a fora i de sobte t’adones que en res s’ha reunit una bona parròquia. Amb el públic ja ben junt a prop de l’escenari, els nois donen pas a Luces Negras, tres noies de Barcelona que es diverteixen com si allò fos un assaig amb públic, i boten i riuen mentre llancen les seves descàrregues de pop de trinxera, a mig camí entre el naïf i una certa foscor gelada. Els últims acords de cordes els recull el DJ de la nit amb una cançó de Björk que gairebé no recordàvem. El paio darrere de les taules no és cap altre que Luis Le Nuit, un clàssic imbatible de la nit barcelonina amb molta pista a l’esquena.
NERVI GUITARRER
Després de la segona ronda i les abraçades postconcert, sortim al carrer empedrat per fer un piti, fins i tot els que no fumem. Aprofito per conversar amb el responsable de la sala,
Branca Studio porta l’heroica xifra de cinc anys vivint dels seus dissenys. Aquest estudi de Barcelona centrat en la música i el cine desborda samarretes, pòsters i bosses amb un nombrós imaginari d’icones rock, escenes de ciència-ficció, frases radicals i estampes demoníaques. Aquest divendres, 10, traslladen el seu imaginari a la Sala Meteor per celebrar el seu lustre d’existència amb Branca Studio Expo: Another band t-shirt I don’t really need. La festa ofereix una exposició de 30 dissenys de les samarretes que han creat per a bandes com Foo Fighters, Black Sabbath o Rammstein. Hi haurà un piscolabis i una paradeta per aconseguir alguna cami o tote bag. La nit es rematarà amb dos concerts gratis, una bogeria de decibels a càrrec dels sludgemetalers Llord i l’street punk de Brux. —
Branca Studio Expo
Divendres, 10, a la Sala Meteor (passeig de Montjuïc, 72). brancastudio.com