El Periódico - Català - On Barcelona
Marissa McInturff
a un curs de ceràmica. «Em va captivar tant que quan em van donar els papers no vaig voler tornar a la publicitat». La vena artística li va agafar fort, i li va sortir bé la jugada: avui és una de les ceramistes locals de més renom gràcies a la seva marca, coneguda com a Mari Masot (@marimasot): gerros, testos i vaixella que barregen tècniques tradicionals mediterrànies i formes geomètriques, contemporànies i depurades, d’inspiració arquitectònica. «El meu pare i el meu germà són arquitectes, i jo vaig començar la carrera universitària. M’apassiona». Per això, no sorprèn que un dels llocs que més la fascinen de la ciutat sigui el parc del Clot (Escultors Claperós, 5563), on va arribar de casualitat. «Sempre he viscut al Poblenou, on tinc la casa i el taller», explica Marissa, que ven les seves creacions a
«ÉS UNA ZONA PLENA DE VIDA, ON SEMPRE HI HA MOLTA GENT», VALORA
particulars i botigues de decoració de tot el món.
«Al principi sortia sovint a explorar i descobrir la zona, i de sobte vaig trobar aquest meravellós parc on abans s’ubicava una fàbrica taller de Renfe. Quan va deixar de funcionar, van fer caure l’edifici per convertir-lo en un espai verd. Això sí, van conservar peces emblemàtiques que són testimonis del passat. Han aconseguit que la història industrial d’aquesta zona es fongui i s’entremescli amb l’escenari natural actual», explica amb referència a aquesta proesa urbanística projectada als anys 80 segons el disseny de Daniel Freixa i Vicent Miranda.
«Hi passeges i, de sobte, descobreixes una antiga xemeneia de maons que despunta entre plantes i arbres, o antigues parets que abans sostenien l’edifici. Tot s’ha fet respectant la història i la natura, posant-les a l’abast de tots els visitants. Avui és una zona plena de vida, on sempre hi ha molta gent. És un perfecte exemple de com mirar i obrir-se al futur sense esborrar el passat. Perquè els dos tempos poden i han de conviure», detalla la ceramista i dissenyadora.
Explica que va al parc del Clot més o menys una vegada al mes, seguint un recorregut gairebé ritual: comença passejant per la platja, segueix per la rambla del Poblenou i acaba fent un volt pel parc descobrint nous racons i detalls. També en destaca l’ambient familiar i autèntic, de barri, que, assegura, té un encant únic. —