El Periódico - Català - On Barcelona
SÂLMON EL FESTIVAL MÉS RADICAL
Dansa, ‘performances’ i arts vives es donen la mà al Sâlmon, el certamen més inclassificable de Barcelona. Si vols fer la ruta més alternativa, segueix llegint
Experimentació, oportunitat, oasi. Això és Sâlmon, el festival que neda a contracorrent, que trenca amb les etiquetes i la mercantilització de l’art. ¿És dansa? ¿És moviment? ¿És teatre? Aquí no importa tant el resultat com el procés. L’objectiu és clar: disfrutar i reivindicar el camí. Si vols fer la ruta més alternativa però no saps per on començar, segueix llegint.
La nostra primera parada és Pienso casa, digo silla de Las Detectives, col·lectiu nascut de la trobada entre quatre treballadores –així es defineixen– de les arts escèniques: Mariona Naudín, María García Vera, Marina Colomina i Laia Cabrera. Igual que Kopfkino, que es va veure fa un parell d’anys a l’Antic Teatre, Pienso casa, digo silla neix de la col·laboració i cocreació constant: les intèrprets s’intercanvien els rols per aconseguir una escriptura orgànica, una coreografia teatral (o potser dansa dramatitzada). Una escena viva que, en aquest cas, reflexiona sobre les experiències de visionàries a l’edat mitjana i el valor de la imaginació. Dissabte, 8, a les 20.30 hores al Mercat de les Flors (Lleida, 59).
«ARQUITECTES VIBRACIONALS»
Del moviment, a la música. Poderío Vital és un organisme format per dos «arquitectes vibracionals» que creen composicions musicals molt diverses: concerts escènics, concerts per a plantes, llibres discos i, fins i tot, una partitura amb mil preguntes. Presentaran Acoger, un nou acostament als contorns d’un concert, per invocar l’acolliment i altres porositats. En definitiva, coses que només passen al Sâlmon. Diumenge, 9, a les 20.00 hores a La Caldera (Eugeni d’Ors, 12).
Un altre imprescindible: Fäustino VI o 126 cavalls. L’últim muntatge de Sergi Fäustino, un dels creadors imprescindibles de l’escena contemporània nacional que alguns recordaran per les seves peces en els enyorats Radicals Lliure. Aquí continuarà investigant sobre el cos i els seus límits en un muntatge que és, precisament, una celebració del cos, el moviment i la dansa. Una oda al ball infinit. De dijous, 13, a diumenge, 16, a les 20.00 hores a l’Antic Teatre (Verdaguer i Callís, 12).
Parada següent: Schumann amateur, de Rubén Ramos Nogueira, la història d’un paio que toca el piano i
està, com indica el títol, obsessionat per Clara Schumann. Un muntatge que qüestiona les jerarquies i les convencions del món de la cultura, l’art i el tre- ball. Fins diumenge, 9, a les 20.00 ho- res a l’Antic Teatre.
¿Ganes de dansa? No us perdeu la feina d’Isaak Erdoiza, coreògraf i intèr- pret basc, responsable, juntament amb Maia Villot de La Cosa a Casa, una tro- bada amb artistes de diferents discipli- nes. Erdoiza estarà al Mercat de les Flors per presentar Masa, un espectac- le que pren com a punt de partida la càrrega simbòlica que conté el cos de l’home per reflexionar sobre la massa i la matèria. Divendres, 15, a les 21.30 hores al Mercat de les Flors.
Acabem la ruta a contracorrent amb un espectacle del qual es parlarà molt: Macho dancer, d’Eisa Jocson, una coreògrafa i ballarina de les Filipines que, des de fa anys, exposa la política del cos en la indústria de serveis i entreteniment al seu país. A Macho dancer, una dona balla el Macho dancing, un ball interpretat per homes joves en clubs nocturns de les Filipines. ¿L’objectiu? Desafiar la nostra percepció de la sexualitat i qüestionar el gènere com una eina per a la mobilitat social. Política i ball divendres, 14, i dissabte, 15, a les 20.30 hores a la Sala Hiroshima (Vila i Vilà, 65). —