El Periódico - Català - On Barcelona
IRONIA EN TINTA DEL TURISME
La Casa Elizalde exhibeix dibuixos de Clara Nubiola que analitzen amb humor els efectes de l’afluència massiva de viatgers a Barcelona i el fet mateix de viatjar
CLARA NUBIOLA va acabar en un temps rècord l’exposició sobre Barcelona que li va proposar la Casa Elizalde. No per falta de reflexió, sinó tot el contrari: feia mesos que els dibuixos que s’hi exhibeixen li rondaven el cap. «I, a més, m’ho vaig passar molt bé –confessa–. De vegades fins i tot continuo rient amb algunes obres». Perquè a l’exposició Hoy en pasea i ojea: tu ciudad es tracta d’això, de riure. De llegir històries iròniques, absurdes i reconeixibles per qualsevol que hagi trepitjat Barcelona. El turisme massificat, el problema de la vivenda, la contaminació, les desigualtats... Nubiola fa broma de tot això, per anar més enllà de l’acudit. «Jo ofereixo mastegat el dubte. No m’agrada anar en contra d’alguna cosa, prefereixo criticar sense ofendre», explica aquesta dissenyadora gràfica, amb formació en antropologia i arquitectura del territori. El seu mètode: passejar, observar i dibuixar a la seva llibreta.
El tema central són els viatges. Nubiola qüestiona les rutes prefixades, la recerca de la foto on milions de persones l’han fet abans, la idealització d’un lloc amb imatges de postal. No només de Barcelona, sinó de tantes altres ciutats turístiques. «Si algú de Madrid visités aquesta exposició, somriuria igual, perquè la problemàtica és comuna», opina l’artista. La mostra està concebuda com si fos una revista de viatges, amb la seva portada, els seus articles, els seus anuncis i fins i tot els seus passatemps (no et perdis el laberint evasiu de l’Eixample: busca la sortida evitant els turistes). A l’imitar el llenguatge promocional, la crítica és més àcida.
Nubiola planteja una doble reflexió al visitant: no només com a veí que pateix els efectes del turisme, sinó també com a turista que viatja a altres llocs. Conscient que és difícil modificar els hàbits, confia en la transformació lenta: «Cada somriure que arrenquin aquests dibuixos ja és una mica de canvi», diu. —