‘EL TÍPICO BAR’

Si els cambrers parlessin... Tinc a les mans el llibre El típico bar, de Sergi Moreso (Lunwerg), una deliciosa col·lecció de vinyetes ambientades en un bar. El protagonista és un bartender silenciós que observa les atzagaiades, extravagàncies i bestieses de la clientela amb la fermesa que només poden proporcionar-te molts anys d’experiència a les trinxeres etíliques. Més enllà de ser una lectura hilarant (gran talent el de Moreso), El típico bar és també un homenatge a la santíssima paciència que tenen la majoria dels cambrers. Un recordatori que tots hauríem de tenir present cada vegada que ens asseiem a la nostra barra predilecta: no ens mereixem els bartenders que tenim.

Els cambrers són notaris silenciosos del costat més patètic de l’ésser humà. Arrogància, preguntes estúpides, despotisme, mala educació, no deu ser fàcil processar tanta toxicitat sense treure una escopeta de sota el taulell i liar-se a perdigonades.

Però no fa falta ser un imbècil per castigar el cambrer. Quan utilitzes el teu bar preferit com un substitut a la teràpia, com és el meu cas, la barra es converteix en el teu divan, per això molts veiem el pobre cambrer com el receptacle de les nostres neurosis.

Alguns dels meus bartenders preferits demanen a crits la canonització: si airegessin les misèries que puc arribar a explicar-los en plena melopea, no em quedaria cap altre remei que sotmetre’m a una cirurgia facial, pujar a un avió i començar una nova vida a Tegucigalpa. Ben mirat, crec que proposaré a Sergi Moreso una seqüela per a El típico bar. Es titularia El típic client borratxo. Tinc material escabrós per a diverses edicions. —

ELS CAMBRERS SÓN NOTARIS SILENCIOSOS DEL COSTAT MÉS PATÈTIC DE L’ÉSSER HUMÀ

vins negres gallecs» i els vins negres clàssics de Navarra («una aposta segura»). «L’ull de llebre és la varietat amb més potencial de guarda, però he tingut molt plaer amb algunes garnatxes de 5 o 6 anys, en especial les més fines i delicades. I toca estar molt atents a la boval, ja que cada vegada es fan més vins amb aquesta varietat. És prometedora en termes d’envelliment».

¿HE D’ESTAR PENDENT DE COM

ELS CONSERVO?

Centelles es mostra rotund en aquest «punt clau»: «Dit d’una manera simple i planera: si no pots guardar el vi en condicions adequades, no el guardis». Frase cruyffista del Premio Nacional de Gastronomía 2011, que ha vist «massa» vins fets malbé per mala conservació. Per això avisa que, tot

FRASE CRUYFFISTA: «SI NO POTS GUARDAR EL VI EN CONDICIONS, NO EL GUARDIS»

i que poden aguantar a temperatures ambient durant diversos mesos, per envellir bé durant anys ho han de fer a temperatura constant (uns 16ºC) i lluny de la llum. «Una nevera de conservació de vins no és cara si es pensa en el rendiment que se li pot treure. El sabor del temps, del vi madur, és dels més deliciosos que hi ha. Beure un vi que s’ha completat d’aromes de maduresa és una delícia». —