¡HAN CANTAT LÍNIA! ¡I TORNADA!

El triomf que es marca el Buenavista Bar cada vegada que organitza un bingo musical és d’escàndol. El seu joc d’endevinar cançons i omplir cartrons a ritme de birra és només una mostra de l’ambientàs que es respira sempre en aquesta bodega díscola i moderna

Arribar a un bingo musical al Buenavista Bar no és una cosa que vulguis deixar per a l’atzar. Provar sort no és suficient: has d’arribar a l’hora o t’ho perds; els cartrons volen en un no res. Dit això, vaig 13 minuts tard. Està ple a vessar. Entrar al local és un suplici somrient: m’esmunyo per una ranura d’espai ínfima, la porta se’m clava a l’estèrnum i passo per darrere del clatell de tots els de la primera taula, mentre pugno per arribar a la barra entre moviments de malucs, birres desbordants i una cridòria boja corejant la tornada d’I want it that way, dels Backstreet Boys.

Demano una birra i intento avançar entre l’arxipèlag de colzes i bassals de la barra, i veig les meves amigues a través d’un mar de cares de felicitat. Estan molt ben recolzades, col·locades com unes autèntiques professionals sobre els tamborets, amb les seves tapes, els seus vins i els seus cartrons. Ràpidament, m’expliquen el funcionament del bingo: compres un cartró que porta 9 artistes amb la seva foto i el nom a sota; en el fil del bar van sonant una reguera de cançons variades, que canvien cada pocs segons, i no donen treva. L’ambient

L’AMO SOL APLAUDIR ELS CLIENTS QUE FA FORA AL TANCAR: «¡HO HEU FET MOLT BÉ AVUI!»

és de pura gresca, brindis i taral·lalejos, però també de màxima atenció, perquè has de conèixer les cançons de seguida per marcar el teu cartró i així poder can- tar línia primer i bingo després; si és el teu dia, és clar. La línia es premia amb 10 € i el bingo, amb 24 €, que solen anar directes a pagar la pròxima ronda.

Saludo l’amo del bar, Jordi Beltrán, que controla el sarau i allarga els braços fins que no pot més per passar viandes a la parròquia amuntegada, mentre el seu company Rafa Rifles va servint canyes des del sortidor sense perdonar les seves coreografies divertides, a l’es- til de les de la pel·li Napoleon Dynamite. Sona Camela i els ànims creixen a nivells de gran bogeria, encara que no es- tigui al cartró. Hi ha qui es despista amb els primers acords misteriosos de l’Off the wall de Michael Jackson, així que salto per aportar el meu grau de sapièn- cia, que la cançó és la meva preferida. Ja estic tan emocionat com la massa.

Alguns treuen el Shazam d’amagat per sota de la taula, amb rubor, perquè no cauen que aquesta joia que ens sobrevola amb veus glorioses és Cars and girls, de Prefab Sprout. Vale, pausa. Desestructurem una mica l’escena, imitant les narratives dislocades de Tarantino. Som a fora, al costat del Jordi, l’amo. S’acaba el seu cigarret sense deixar de saltar tracks de la seva playlist aleatòria al mòbil. Diu que avui a les set del vespre ja hi havia gent esperant que obrís, i recorda que quan el Buenavista Bar va obrir, el juny del 2016, poc es podia imaginar saraus tan existosos com aquest.

La idea era simple: muntar un bar de barri on estar-hi a gust, on no s’hi reproduïssin ambients impostats. El Jordi té clar que és primordial donar de beure i menjar bé, i una barra on recolzar-se. No es va adornar el bar abans que algú el trepitgés, s’ha anat construint a mesura que la gent l’anava ocupant. I el Jordi flipa amb la seva clientela. De vegades, quan acaba la jornada, aplaudeix als que fa fora: «¡Ho heu fet molt bé avui!». Pla vertiginós de la burilla aixafant-se sobre el cendrer a tres velocitats. ¡Han cantat línia! S’atura tot. El Jordi va recitant noms de bandes, i el jurat popular decideix si han sonat o no. Ni ell ho sap. ¡Pam! S’han colat. Un artista de la línia no havia sonat. Tots canten «¡tongo!, ¡tongo!», entre rialles. Es reprèn el joc, abaixen els llums, torna la música i les

Justament mentre la prestigiosa revista britànica The Quietus li dedicava un article carregat de lloances, ens assabentàvem que aquest referent de l’underground barceloní que és Màgia Roja s’ha vist obligat a abandonar la seva seu a Gràcia. Mentre aquest projecte pioner, que és alhora club de ball, espai creatiu, segell musical i associació cultural, busca casa, troba refugi temporal a Laut. La primera festa fruit d’aquesta simbiosi se celebra aquest divendres, dia 7, i té com a convidats Comisarios de la Luz i Sergio Valor, garanties d’eclecticisme i possibilitats sonores. Els socis del Màgia podran entrar gratis fins a les 2 ensenyant el carnet. Deixem que ens envesteixin els ritmes dub, techno, industrial i krautrock, mentre creem nous ritus ocultistes per evitar que totes les nostres sales es converteixin en pisos de luxe. —

Laut

Vila i Vilà, 61. laut.es

ELISENDA PONS