El Periódico - Català - On Barcelona
RUTA PER L’ARAGÓ MÉS GASTRO
La comunitat es reivindica al mapa gurmet amb nombrosos ‘hotspots’ a Saragossa, Osca i Terol. Tapes, menús degustació amb estrella Michelin, comerços històrics...
Aragó no surt com a primera opció per a un escapada gastronòmica –abans es pensa en el País Basc i Catalunya– però s’hi menja fabulosament. Fins i tot té el festival Aragón con Gusto, amb un centenar d’establiments participants durant dos caps de setmana de l’últim trimestre de l’any. I no serà per restaurants o producte: pernil i tòfona de Terol, anyell, formatges del Pirineu o del poble terolenc de Tronchón, tomàquet rosa de Barbastre, borratja, llonganissa de Graus, oli de la DO Moncayo... Si se t’ha fet la boca aigua, segueix llegint.
SARAGOSSA GASTRO, PER EL TUBO L’epicentre gastro de la capital aragonesa és El Tubo, una zona amb uns quants carrers estrets amb més de 50 restaurants. Allà és habitual anar de local en local i de tapa en tapa.
No ens podem perdre Casa Lac (Mártires, 12), amb la primera llicència de restaurant d’Espanya (1825) i degà de la ciutat (es nota en la decoració vuitcentista). El xef Ricardo Gil fa una oda a les verdures. Més juvenil és El Méli del Tubo (Libertad, 12), que s’omple de gent àvida de tastar les seves divertides tapes, moltes d’elles guanyadores de concursos, com el Cave Ovum (pasta bric farcida d’ou, saltat de bolets amb salsa carbonara i rosta), que el 2014 va ser triada la millor tapa mediterrània de Saragossa, la segona millor d’Aragó i una de les 50 millors d’Espanya.
Qui vulgui anyell, de sobres en tindrà a La Ternasca (Estébanes, 9), on cuinen la carn estrella aragonesa de mil i una maneres: churrasco, amb callos en arrossos, guisat, en un revolt melós amb coco i foie, en croquetes... ¡fins i tot lacat! I els fans de la cuina nikkei tindran una epifania a Uasabi (Cuatro de
Agosto, 18) quan tastin la seva barreja de producte local (borratja, anyell, ceba de Fuentes) amb receptes japoneses, com la borratja en tempura amb maionesa de soja i el maki de borratja i ceba de Fuentes en tempura amb anyell.
Fora d’El Tubo, el restaurant River Hall (avinguda de José Atarés, 7) té una terrassa i una sala vidrada amb meravelloses vistes de l’Ebre i d’El Pilar, treballa amb producte autòcton i juga amb el comensal a base de trompe-l’oeils, com els falsos caramels piedra de l’Ebro, que en realitat són de formatge. La pastisseria La flor de almíbar (Don Jaime I, 21), que manté la luxosa marqueteria des que va obrir, el 1856, és cèlebre per les seves fruites d’Aragó (fruita confitada coberta amb xocolata), i Mi habitación favorita (Espoz y Mina, 33) és una bufona cafeteria que fa els seus propis pastissos, elabora unes originals melmelades (llimona i rom, taronja amb vermut, tomàquet i xili...) que han guanyat premis internacionals i serveix cafè d’especialitat.
OSCA: BAR AMB ESTRELLA MICHELIN La Confianza (plaça de Luis López Allué, 8), la botiga d’ultramarins en actiu més antiga d’Espanya, va obrir el 1871 i, més enllà del producte que ven (bacallà, xocolates, espècies, llegums), aquest bonic local sorprèn per la col·lecció d’autòmats del soterrani. Tatau Bistro (Azara, s/n) també ha de ser a l’agenda. És un bar amb estrella Michelin on mana el català Tonino Valente, que igual prepara menús degustació amb joies com el ravioli de cua de toro amb caviar rus que et pot servir unes croquetes i una cervesa. Per a dolços, la pastisseria Ascaso (Coso Alto, 9): el seu pastís rus, el més demandat de la casa, porta avellana, ametlla, clara d’ou i escuma de praliné.
Camí del Pirineu, cal parar a Casbas, restaurant hotel a Senegüé a peu de la carretera N-260 que serveix menjar a tota hora. L’any passat va ser nomenat
LA PRIMERA LLICÈNCIA DE RESTAURANT D’ESPANYA LA VA OBTENIR CASA LAC, EL DEGÀ DE SARAGOSSA (1825)
LA COMARCA DE GÚDARJAVALAMBRE (TEROL) ÉS LA PRINCIPAL PRODUCTORA MUNDIAL DE TÒFONA NEGRA
Millor establiment de menjar familiar d’Aragó del 2019 per l’Acadèmia Aragonesa de Gastronomia. Imprescindibles el bacallà a l’ajoarriero, les migas i el filet torrefacte amb pilpil de bolets. Ja a les muntanyes, pots descansar a Tramacastilla de Tena, un poble de 150 habitants amb ¡set restaurants! Si no saps on esmorzar, a l’Hotel El Privilegio (Zacalera, 1), el seu xef, que va treballar a Casa Lucio de Madrid, prepara uns ous ferrats al·lucinants. Al costat hi ha la destil·leria de Partcharan (Chamediana, 1): t’ensenyen com elaboren aquest licor igual que el patxaran i te’l deixen tastar.
TÒFONA I PERNIL A TEROL
Terol és la meca de la trufa negra i del pernil. La comarca de Gúdar-Javalambre, al sud-est de la capital, és la productora mundial més gran d’aquest fong. Els pobles organitzen jornades gastronòmiques entre el gener i el març, i gairebé cada localitat té botigues que en venen. Al desembre, Sarrión celebra la Fira Internacional de la Tòfona. I a Mora de Rubielos, el complex La Trufa Negra, amb hotel, spa i un restaurant anomenat Melanosporum, proposa, els dissabtes de novembre a març i de maig a juliol, rutes amb gossos per anar a buscar trufa i menjar després un menú temàtic.
També a la serra de Javalambre hi ha Valdelinares, el poble més alt d’Espanya (1.692 metres), i La Puebla de Valverde, que allotja Aire Sano Experience, un centre interactiu dedicat al pernil DO Terol. No només en venen i fan tastos, sinó que t’ensenyen com el produeixen a través de plafons amens, concursos tipus quiz i realitat virtual.
Ja a la capital, Yain (plaça de la Judería, 9) és un altre hotspot gastroaragonès. El dirigeix el sommelier Raúl Igual, que va passar per El Bulli i que va ser campió d’Espanya de sommelieria el 2010 i 19è d’Europa i 33è del món el 2013. La seva especialitat és el bacallà. I elabora un vi ell mateix. —