El Periódico - Català - On Barcelona
MÚSICA EN ESTAT LLIURE
L’auditori estrena ‘Out of the Cage’, un conjunt de peces influïdes per John Cage, autor transgressor que va renovar el so del segle XX, va ser un precursor de la música electrònica, va impulsar la música aleatòria i va convertir el piano en una orquestra
Possiblement, no totes les famílies que aniran aquest dissabte a l’estrena d’out of the Cage havien sentit parlar gaire sobre John Cage (1912-1992) fins fa uns dies. No obstant, el compositor i teòric musical nord-americà va deixar una empremta definitiva i transformadora en la manera d’entendre el so. Per demostrar-ho, L’auditori repassa en 13 d’obres l’univers de Cage i la seva influència en altres creadors actuals, tot això, amb quatre percussionistes i dos intèrprets de música electrònica.
El 1992, coincidint amb el centenari del naixement del compositor, Frank Sheffer va estrenar un documental titulat How to get out of the Cage. Abandonar la gàbia i sortir del territori conegut va ser la constant d’un autor capaç de crear peces trencadores com 4’33», tres moviments que transcorren sense tocar cap nota.
Agradarà o no, però Cage es va entossudir a canviar les coses i crear música diferent. Hi ha una anècdota famosa que ho explica bé. Expliquen que, després d’unes classes, el seu mestre, Arnold Shoenberg, li va dir que estava totalment incapacitat per entendre l’harmonia. «Et trobaràs un mur que no et serà possible traspassar», li va dir. Ell, lluny de desanimar-se, va respondre-li: «Llavors, em passaré la vida donant cops amb el cap contra aquest mur».
‘PERFORMANCES’ I ‘HAPPENINGS’
Enfront del concepte tradicional de melodia, Cage va explorar lliurement els sons a través de camins com la música aleatòria, els instruments electrònics o, una de les seves senyes d’identitat, el piano preparat, que manipulava amb gomes, cargols i xapes per crear noves sonoritats i funcionar de forma autònoma. Les performances i els happenings, on la música es relaciona amb altres disciplines artístiques per deixar-se veure, li van proporcionar atmosferes més lliures en què podia respirar.
El concert de L’auditori inclou una sola obra de Cage, Fast, l’últim moviment dels quatre que componen Quartet. Com el seu nom indica, va ser escrit el 1936 per a un quartet de percussió amb instrumentació lliure. ¿El resultat final? «¡Sorpresa!»
Tancarà la sessió el to-ca-ti-co-to-ca
ta, una de les peces emblemàtiques de Carles Santos. L’elecció no és casual. El gran col·laborador de Joan Brossa, també obstinat que la música es pogués veure, té moltíssim en comú amb Cage.
PECES SORPRENENTS
A excepció de Santos, la gran majoria de compositors que aborda Out of the Cage estan vius i encara produint. Les compositores Núria Giménez i Sirah Martínez, que interpretaran música electrònica en viu durant el concert, aportaran, a més, una estrena, How to break a, una crítica a la saturació informativa de molts tutorials de Youtube que ensenyen com fer determinades coses.
En el camí hi ha altres peces sorprenents com el Nocturn, de l’hongarès Mátyás Wettl, una creació que posa el focus en 16 punts de llum i el so dels interruptors, o Allegro ma non troppo, de la sud-coreana Unsuk Chain, resultat sorprenent a base de paper de seda, rellotges o gotes d’aigua, i les Retrouvailles, de Georges Aperghis, que posa so a les salutacions, abraçades o brindis en la trobada entre dos actors percussionistes. —