El Periódico - Català - On Barcelona
MATRÍCULA D’HONOR EN FRAU
‘Bad education’ retrata un dels desfalcs més grans patits pel sistema educatiu dels EUA. Una malversació milionària a la qual ara posa cara Hugh Jackman
Ala localitat novaiorquesa de Roslyn, Frank Tassone era un home idolatrat. Superintendent del districte escolar –en altres paraules, màxim responsable de totes les institucions docents públiques de la zona–, tenia dos màsters i un doctorat per la prestigiosa universitat de Colúmbia, un historial irreprotxable com a administrador, un incomparable do de gents i un complet fons d’armari de vestits a mida. Mostrava una dedicació total als seus alumnes i era un paladí de progressisme i justícia social; fins i tot dirigia un club de lectura per als pares d’alumnes de la zona. La confiança de la comunitat en ell no només li proporcionava un pressupost anual astronòmic i un salari molt superior al de la majoria dels seus homòlegs, sinó també una gran influència en les vides dels nens i fins i tot una columna al diari local. Tot va canviar, és clar, quan es va descobrir que Tassone havia passat bona part dels seus 12 anys en el càrrec al capdavant d’un dels fraus més audaços patits pel sistema educatiu nord-americà en tota la seva història. El fantàstic biopic Bad education, des d’avui als cines, rememora el seu crim.
Dirigida per Cory Finley, la pel·lícula demostra que, fins a cert punt, Tassone –encarnat per Hugh Jackman– va comptar amb la complicitat inconscient tant de pares com de treballadors. Els primers hi veien l’home que havia convertit el districte en un dels més prestigiosos a escala acadèmica dels Estats Units, i això no només garantia l’accés dels seus alumnes a les millors universitats, sinó que també atorgava una plusvàlua a les seves propietats
VA FER QUE EL DISTRICTE LI PAGUÉS UN TRACTAMENT DE GAIREBÉ 60.000 DÒLARS PER PERDRE PES
immobiliàries. Els altres acostumaven a rebre de Tassone regals d’aniversari com ara ordinadors, telèfons mòbils i fins i tot tot terrenys. Ni els uns ni els altres van voler detectar les alarmes.
El veritable abast del robatori va començar a sortir a la llum el febrer del 2004, quan membres de la junta escolar, el fiscal de districte i diversos diaris locals van rebre cadascun una còpia d’una carta anònima en què s’afirmava que tant Tassone com la seva persona de confiança, Pamela Gluckin, estaven involucrats en una malversació milionària de fons públics. El document, l’autoria del qual mai va arribar a ser identificada, va conduir a una sèrie d’investigacions simultànies per part de diverses autoritats.
TRAMPES COMPTABLES
Les arques van ser saquejades a través del falsejament de comptes de despeses, la manipulació de registres de xecs, la creació de negocis falsos i gairebé qualsevol altra trampa comptable imaginable. D’aquesta manera Tassone va fer que el districte li pagués dos viatges a Londres a bord del Concorde, un per valor de 20.000 dòlars i un altre, de 30.000, mitja dotzena de visites a Las Vegas amb els seus amics i luxosos creuers al Carib, i que li costegés operacions d’estirament facial i un tractament de gairebé 60.000 dòlars per perdre pes; així mateix, va utilitzar els diners aliens per omplir la seva casa amb mobles elegants, adquirir joies enlluernadores, finançar-se un Mercedes, llogar un luxós apartament a Manhattan i fer compres quotidianes –paper higiènic, menjar per a gos– que en ocasions van arribar als 30.000 dòlars; fins i tot va carregar a la comunitat una sèrie de factures de tintoreria per un import conjunt de 35.000 dòlars. Va arribar a estafar més de 2 milions, en part per mantenir una doble vida. Malgrat que al pupitre de la seva oficina tenia exposada una vella foto de casament i deia ser solter des que la seva dona havia mort de càncer, vivia des de feia anys amb un home –també implicat en el frau– a qui enganyava amb un stripper masculí, que tenia al seu nom un pis pagat per Tassone a la ciutat dels casinos.
Tot i que els auditors van descobrir un desfalc total d’11,2 milions, els investigadors només van poder emprendre accions legals en relació amb aproximadament 7,5 milions, dels quals es va demostrar que 4,3 milions havien sigut malversats per Gluckin, durant anys tresorera de les escoles de Roslyn, en part per pagar les renovacions de la seva casa d’estiueig. Tassone va arribar a complir tres anys de presó; Gluckin, poc menys de cinc. Tant durant la seva estada a la presó com al sortir-ne, tots dos van continuar cobrant el pla de pensions i el subsidi d’atenció mèdica als quals per contracte tenien dret després de deixar de treballar a Roslyn. —