El Periódico - Català - On Barcelona
DEIXAR AQUEST MÓN NO ÉS GRATIS
L’eslògan de l’obra ja és d’un enginy revelador. «¿Saps què hi ha després de la mort? Despeses». Així es presenta Instruccions per enterrar un pare, el segon muntatge que presenta a la Sala Flyhard el tàndem Carmen Marfà-yago Alonso, després de l’exitosa Ovelles, peça que recuperarà La Villarroel al maig. Primer de tot, cal apuntar que aquesta entrega es mou per camins similars a l’anterior. Estem davant d’una comèdia negra sobre com pot costar un enterrament, i més si tens teranyines al compte corrent.
És el que li passa al Toni (Eduard Buch), un professor d’ànim afligit que malviu fent suplències i a qui li costa superar que la dona l’hagi deixat per un altre. El seu pare acaba de morir i ell no disposa dels 8.000 euros per pagar un enterrament en ús, amb música en directe, recordatoris i un estilós model Na- zareth Nogal com a fèretre. És el desig de la seva mare, l’aurèlia (Teresa Vallicrosa), que vol acomiadar com cal l’ovidi, el seu marit al llarg de 50 anys. I que va morir com un angelet mentre dormia.
SENSE UN DURO
Així com la viuda espera un enterrament modèlic, la neta Emma (Sara Diego), o sigui la filla del Toni, està al corrent que el seu pare no té un duro i que obtenir un préstec per a l’enterrament ho té més difícil que pujar l’everest sense oxigen. L’emma li planteja sense èxit donar el cos a la facultat de medicina i es converteix en una forçada còmplice de l’alternativa –que l’àvia no ha de saber– a què es veu abocat el pare: enterrar-lo pel seu compte. Així no haurà de trucar els familiars ni «els cosins de Sòria», com tant li insisteix l’aurèlia. Tot acabarà sent bastant més
LA COMÈDIA VA SOBRE RODES AMB UN TEXT ENGINYÓS I ÀGIL I UN REPARTIMENT EQUILIBRAT
íntim, informal, estrambòtic i, alhora, del gust de tots.
Amb Instruccions per enterrar un pare ve aviat a la memòria la figura de Rafael Azcona, el genial guionista de pel·lícules com El pisito o El cochecito, dirigides per Marco Ferreri. L’humor negre d’aquestes comèdies es revela com un referent –voluntari o no– de la peça. El trobem en la mateixa situació plantejada, les pressions per pagar un enterrament, o en els personatges: el pare superat, la filla mil·lennista o l’àvia, una tieta de tota la vida.
Eduard Buch dona el to d’aquest home que s’enfronta desesperat a un atzucac, tot i que al final trobi una escletxa per sortir-ne. Et venen ganes de saltar de la butaca per anar a consolarlo i fer-li una abraçada. La jove Sara Diego deixa empremta d’actriu que caldrà tenir en compte i sempre manté el tipus. No en va compta amb antecedents familiars de primera. El seu segon cognom és Boladeras: es filla de Gabino Diego i de Rosa Boladeras. A qui
Carmen Marfà i Yago Alonso presenten la seva nova comèdia a la Flyhard. Transita entre l’humor negre i el costumisme a partir d’una cosa tan quotidiana com el cost d’un funeral
li sobren quilòmetres de carrera professional és a Teresa Vallicrosa, i bé que ho demostra. Habitual del gènere musical, també li surt brodada la comèdia. Porta en ocasions el seu personatge a l’escala més histriònica, però és que l’aurèlia ho demana a crits.
Buch, Diego i Vallicrosa, per tant, mai titubegen en una peça d’escriptura teatral nítida, rèpliques enginyoses, amb les seves dosis d’emotivitat en un entorn costumista, i personatges perfilats amb solvència. I que, a més, en aquesta acollidora intimitat de menjador que sempre proposa la Sala Flyhard funciona de forma ben greixada.—