DONES QUE DIBUIXEN DONES

El Museu del Còmic de Sant Cugat repassa com les historietistes han representat el cos femení durant l’últim segle, un recorregut gràfic per entendre el feminisme actual

DONA I CÒMIC: potser ens venen al cap Wonder Woman, Tormenta, Catwoman... No, no... aquesta exposició no va d’això. ¿Purita Campos? ¿Flavita Banana? Ja ens hi anem acostant: el Museu del Còmic de Sant Cugat dedica una exposició a com les dones han dibuixat les dones des de principis del segle XX fins avui. Amb veu pròpia: dones cos a cos reuneix obres d’unes 40 artistes, un recorregut gràfic per entendre els canvis socials que ens han portat fins al punt actual. El feminisme és una llarga lluita per la igualtat que també s’observa en la historieta.

«Aquesta mostra reflecteix com les dones han dibuixat el seu propi cos, és un diàleg entre autores antigues i modernes, i cada època està contextualitzada», explica la seva comissària, la dibuixant Marika Vila. L’autora de Mata Hari havia comissariat El cos com a conflicte, dins de Feminismes!, al CCCB, que és el germen de l’exposició actual. La representació del cos femení diu molt sobre l’època que a cada dibuixant li va tocar viure.

COSSOS OCULTS SOTA ELS VESTITS

Per exemple, durant el franquisme, el còmic femení pintava un estereotip de dona preocupada per la casa, la parella, les compres... i els seus cossos «no existien»: s’ocultaven sota els vestits, explica Marika. «No és que les dones no tinguessin res a dir, sinó que no tenien espai, l’espai que deien que era d’elles era imposat», recalca. És l’època de Carme Barbarà i Rosa Galcerán, entre d’altres.

La ruptura va venir als anys 70. Algunes dibuixants, entre les quals figura Marika, es van rebel·lar contra la visió patriarcal. «El canvi es nota en l’expressió del cos: es trenca el model d’una sola dona i surten les dones». Sorgeix el còmic per a adults, la pluralitat, l’erotisme. Les hereves d’aquella època transgressora formen la nova generació de dibuixants (Antonia Santolaya, Raquel Riba Rossy...). «Elles tenen un referent en nosaltres i a nosaltres ens anima saber que són allà», diu Marika, orgullosa. La lluita segueix, però no hi falten guerreres. —

Les primeres historietistes van quedar relegades al món infantil. Destaquen Lola Anglada, que en aquest exemplar del 1926 del setmanari ‘La Nuri’ explica com han de comportar-se les nenes (esquerra); o Abel, l’àlies masculí que utilitzava Josefina Tanganelli per firmar les seves obres, inclosa aquesta portada del 1930 del ‘Virolet’.

PRINCIPIS DEL SEGLE XX

DEL FRANQUISME ALS ANYS 80 Esther, de Purita Campos (esquerra), i Mary Noticias, de Carme Barbarà, representen una època en què dominava un estereotip de la dona segons l’ordre patriarcal. Van ser dibuixants que, malgrat tenir la veu silenciada, van dignificar el petit espai que els van assignar i es van guanyar l’afecte de legions de lectores.

LA NOVA GENERACIÓ Joves dibuixants reivindiquen el seu empoderament i aprofiten les noves tecnologies i les xarxes socials per oferir un discurs propi i alternatiu. Cossos femenins tan diversos com els de Raquel Riba Rossy (a sota) o Antonia Santolaya (dreta). Ara hi ha tants tipus de dones com mans que les dibuixen.

L’ÚLTIM QUART DEL SEGLE XX Amb la Transició, van arribar també les avantguardes feministes. Un grup d’autores van optar per combatre els estereotips que les lligaven. La representació del cos femení formava també part d’aquesta transgressió, com s’aprecia a les obres de Marika Vila, comissària de la mostra (a sota) i Ana Miralles (dreta).