UN VINET I UN PARELL DE CROQUETAVIRUS

Mentre escric aquesta columna, el coronavirus ja es passeja per Espanya com un turista més. Però el que en altres països ha desencadenat la paranoia i ha buidat supermercats, a la nostra nació s’ha convertit, com no podia ser d’altra manera, en material per a bromes. Diuen que vivim en un país de pandereta. Error. A Espanya es va inventar la maleïda pandereta. Només aquí es pot fer una comparsa de carnaval de l’holocaust, amb militars nazis ballant música disco, jueus enfundats en uniformes de ratlles i forns crematoris de cartró pedra sense que a ningú se li ocorri qüestionar el dubtós gust de la iniciativa.

Si sis milions de morts no ens impedeixen fer conya, evidentment que ens en riurem d’una simple pandèmia. No ho dic perquè Ana Rosa Quintana es prengués la temperatura en directe al seu programa, sinó perquè fa unes setmanes el restaurant pamplonès Baserriberri va saltar a la fama per incloure un nou pintxo a la seva carta: el croquetavirus. No he ingerit fongs psicoactius. No et pessiguis. Ha passat.

El croquetavirus és una croqueta amb un emplatat trencador: la serveixen en una mscareta. Et poses la mascareta amb la croqueta a la zona de la boca i engoleixes l’aliment amb això a la cara. ¿Els ingredients? Xixina de pulmó de porc, home, que estem parlant d’una malaltia respiratòria.

Doncs 500 unitats venudes en dues hores. Així és com donem la benvinguda els espanyols a una malaltia global, mentre esperem que un meteorit faci la feina que no farà el coronavirus. Ben mirat, sort que aquesta pandèmia no provoca infeccions d’orina: no crec que a la gent li agradés menjar-se les croquetes amb un orinal al cap.—

ÉS UNA CROQUETA AMB UN EMPLATAT TRENCADOR: LA SERVEIXEN EN UNA MASCARETA