POLLERIA SEN­SE POLLASTRES

Una mo­da que por­ta mol­ta cua. Són els ‘dick waf­fles’ o ‘po­llo­fres’, go­fres en for­ma de pe­nis. Per de­ma­nar-ne hau­ràs de ju­gar tant amb els do­bles sen­tits que et sen­ti­ràs la María La­pi­e­dra de la re­bos­te­ria

El Periódico de Catalunya (Català) - On Barcelona - - A L'ÚLTIMA - — Abel Co­bos abel­co­bos@gmail.com

erò que llar­ga que és!», diu una cli­en­ta ob­ser­vant la fi­la de cli­ents que es­pe­ren torn per ser ate­sos a La Po­lle­ría de Bar­ce­lo­na (la Rambla, 116). Pe­rò no ve­nen a bus­car pollastres a l’ast. El pro­duc­te no hi té res a veu­re: ve­nen go­fres en for­ma de pe­nis. Po­llo­fres o dick waf­fles, com es co­nei­xen a les xar­xes so­ci­als. Va­len 4 eu­ros i, en poc més de deu di­es que fa que es ve­nen a Bar­ce­lo­na ja són una sen­sa­ció.

«Al­guns els pre­fe­rei­xen ne­gres, blancs, mar­rons... els top­pings, és clar», es­pe­ci­fi­quen, as­se­nya­lant la xo­co­la­ta ne­gra, blanc, amb llet i de pis­tat­xo en què ba­nya­ran el po­llo­fre. «Amb llet», de­ma­na la cli­en­ta. El re­bos­ter em­pas­ti­fa el po­llo­fre de dalt a baix i aca­ba amb una mi­ca de na­ta lí­qui­da a la pun­te­ta. Com pre­di­quen en el seu Ins­ta­gram, «a nos­al­tres ens agra­da que el dick waf­fle ra­gi i bé». Ai­xò sí, «vi­gi­la que ta­ca», ad­ver­tei­xen. «Aga­fa’l dels ous, que ai­xí és més fà­cil de men­jar», re­co­ma­na la cam­bre­ra. Un mi­nut aquí i t’ado­na­ràs per què és tan pe­ri­llós treu­re una fra­se del con­text.

Ca­da ve­ga­da que ser­vei­xen un po­llo­fre, abans de fi­car-se’l a la bo­ca, els cli­ents fan el ma­teix ri­tu­al: un pa­rell de fo­tos i a Ins­ta­gram. Aquí el hash­tag #fo­od­porn és li­te­ral. El Nil, un al­tre cli­ent, va tro­bar la bo­ti­ga a les sto­ri­es d’unes ami­gues i hi va anar l’en­de­mà. «Vaig veu­re que n’ha­vi­en obert una com la que hi ha a Chu­e­ca i ha­via de ve­nir, em fa mas­sa grà­cia».

«Nos­al­tres no te­nim res a veu­re amb la Polleria de Ma­drid», re­mar­ca la Be­lén, la propietàri­a jun­ta­ment amb el seu ma­rit, el Gil­deo. «De fet, fa 13 anys que el nos­tre lo­cal es­tà obert. Ser­vim xur­ros, go­fres, san­gria, pa­e­lla i to­ta me­na de pro­duc­tes tí­pics per als tu­ris­tes de la Rambla». Més d’una dè­ca­da, ai­xí que pro­ba­ble­ment ja et so­nen: la Polleria com­par­teix lo­cal amb el Bar Pa­ta­go­nia.

Han de­ci­dit ar­ren­car aques­ta sub­mar­ca de po­llo­fres per­què hi van veu­re l’opor­tu­ni­tat de ne­go­ci. «El 2017 vam com­prar la mà­qui­na i la te­ní­em allà ama­ga­da, fè­iem go­fres amb for­ma de pe­nis quan es fe­ia de nit. Ens fe­ia co­sa que s’es­can­da­lit­zés el pú­blic si els ve­ní­em. Per aquest car­rer hi pas­sen molts nens», afe­geix el Gil­deo. Pe­rò des­prés de la na­tu­ra­li­tat amb què a Ma­drid es men­ja­ven aquests pe­nis dol­ços pel car­rer, van de­ci­dir fer-ho més pú­blic. «Al fi­nal, a la gent li fa mol­ta grà­cia, riu i s’ho pren amb sim­pa­tia. De mo­ment, sem­bla que no vin­drà a arrestar-nos la po­li­cia».

La se­va apos­ta amb les xar­xes so­ci­als és la clau de l’èxit: quan van es­tre­nar mar­ca, van con­trac­tar un com­mu­nity ma­na­ger. I ha fet bé la se­va fei­na, per­què el ne­go­ci es­tà a pe­tar. «En­tre la tem­po­ra­da bai­xa i el coronaviru­s no hi ha­via

«PER ARA, SEM­BLA QUE NO VIN­DRÀ A ARRESTAR-NOS LA PO­LI­CIA», DIU LA PROPIETÀRI­A RIENT

gai­re tu­ris­ta. Amb els dick waf­fles han co­men­çat a ar­ri­bar molts bar­ce­lo­nins que ens han sal­vat el mes», as­se­gu­ra la propietàri­a. Aques­ta mo­da dei­xa tan­ta cua que, tot i que no­més fa du­es set­ma­nes que ho anun­ci­en pú­bli­ca­ment, no són els úl­tims a afe­gir-s’hi. A Grà­cia aca­ba d’obrir la Ne­pe­ría (Bre­tón de los Her­re­ros, 4).

COMIATS DE SOLTERA

La cli­en­te­la, a més de lo­cal, són ma­jo­ri­tà­ri­a­ment do­nes jo­ves. Tot i que amb ex­cep­ci­ons, as­se­gu­ren men­tre ate­nen una se­nyo­ra de mit­ja­na edat que ha vin­gut sola a com­prar-ne. «¡I per què no! ¡Es­tan molt bons!», diu rient. Al fi­nal, és la re­ac­ció de tot­hom: l’hu­mor. Aquest riu­re fà­cil que ens en­tra quan ve­iem un pe­nis i que ar­ri­ba a la mà­xi­ma es­plen­dor en els comiats de soltera. «Ja ens han de­ma­nat que n’or­ga­nit­zem una», ex­pli­ca la Be­lén.

Tam­bé hi van ho­mes, tot i que n’hi ha pocs. «Ahir en van ve­nir un pa­rell que van com­prar go­fres per a les se­ves do­nes, que vo­li­en fer-los una sor­pre­sa. Acos­tu­men a ve­nir al­guns ho­mes, tot i que els fa ver­go­nya i no es fan fo­tos o el do­nen cor­rent a les pa­re­lles. No vo­len que els ve­gin fi­cant-se res a la bo­ca», as­se­gu­ra la propietàri­a, rient.

«Em pen­sa­va que si n’obri­en una a Bar­ce­lo­na se­ria al Gai­xam­ple, com a Ma­drid, que va ser a Chu­e­ca per­què es di­ri­gi­en als gais», ex­pli­ca el Nil des­prés de pu­jar unes tres sto­ri­es a l’Ins­ta­gram. Ell, que ja va es­tar a la ma­dri­le­nya, creu que allà els ve­ne­dors dei­xen anar mas­sa co­men­ta­ris amb do­ble sen­tit: «Aquí és menys se­xu­al». «¡Pot­ser és per­què en­ca­ra ens fal­ta dei­xar-nos anar!», fa bro­ma la Be­lén, que amb el seu som­riu­re par­ti­ci­pa en aquest in­es­pe­rat am­bi­ent fa­mi­li­ar, l’úl­tim que et po­dri­es es­pe­rar d’un lo­cal amb més pe­nis que un club de swin­gers. Si acon­se­guei­xes pas­sar la ver­go­nya ini­ci­al, pro­me­ten dei­xar-te amb la bo­ca ober­ta. —

ELISENDA PONS

GO­FRES D’IM­PAC­TE Tau­lell de La Po­lle­ría de Bar­ce­lo­na. «A nos­al­tres ens agra­da que ra­gin i bé». pre­di­quen a Ins­ta­gram.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.