Convergència reclama ara un «Estat propi»

La ponència del congrés fixa com a objectiu una Catalunya independent Mas demana mantenir la centralitat per sumar la majoria social al projecte

Un pas més cap al sobiranisme. El congrés de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) va assumir ahir bona part del que les seves bases estan reclamant des de fa temps, que és proclamar l’independentisme del partit i exigir un Estat propi per a Catalunya. Després d’intensos debats entre la direcció de la ponència política i les esmenes secessionistes, finalment el text és explícit: «El catalanisme sobiranista del segle XXI ha d’actuar amb actitud d’independència i ha de plantejar la idea de: Catalunya, igual a Nació més Estat».

Dues vegades més apareix el concepte d’independència en el document final. El més explícit: «Volem llegar a la posteritat una Catalunya lliure, justa i independent». El text qualifica Espanya d’estat que ha perdut la seva viabilitat com a projecte compartible amb Catalunya.

Durant tot el dia, direcció i esmenants (entre ells, les joventuts del partit, eufòriques ahir a la nit) van teixir un pacte gens fàcil. I és que des de fa mesos, la cúpula convergent, encapçalada pel president, Artur Mas, i l’expresident Jordi Pujol, alimenta el salt sobiranista amb conceptes com la transició nacional i el dret a decidir. Ahir, d’alguna manera, van recollir el que s’havia sembrat. RUMB A ÍTACA I això que, al matí, Mas va demanar als seus la tradicional

/ moderació. Va recordar que la plena llibertat de Catalunya ha de ser compatible amb mantenir la centralitat: «Hem posat rumb a Ítaca, però volem que la nostra flota siguin totes les embarcacions de Catalunya, tota la gent de Catalunya o gairebé tota. Altres es conformaran que les barques siguin uns quants». Una manera de repetir el que va alertar Oriol Pujol al començament del congrés: convertir CDC en independentista empetitiria el partit. Doncs bé, ahir pràcticament es podria haver dit que sí, que Convergència és independentista.

Automàticament, la direcció va COMIAT DE PUIG El debat va sobrevolar tota la jornada congressual, a fal

/ ta d’altres controvèrsies internes. No obstant, no es va dir res en veu alta fins que un dels referents interns del sobiranisme, Felip Puig, ho va explicitar en el seu discurs de comiat tractar de rebaixar el to. Els dirigents van recordar que ja en anteriors conclaves s’ha parlat en termes similars als d’ahir. En efecte, fa quatre anys es va aprovar un text que afirma: «CDC manté com a objectiu el ple reconeixement nacional de la plena i completa sobirania de Catalunya». Però mai s’havia explicitat l’independentisme i la petició d’estat propi.

Mig miler de manifestants –300 segons els Mossos d’esquadra– van protestar durant tota la tarda a les portes de la Fira de Reus, on es desenvolupa el congrés de CDC. Amb el lema No tinguem por. Plantem cara, la marxa, convocada per l’assemblea Popular de Reus i vigilada per un fort dispositiu policial, va tenir un marcat caràcter lúdic. L’encapçalava un grup disfressat de «Mochos de Escuadra» i «Palicillas», amb cavalls simulats inclosos i armats amb pals de fregar.

La Fira de Reus estava protegida per una doble tanca, encara que des d’uns 100 metres, els activistes van llançar fruita i verdura podrida observats per desenes de delegats des de l’interior. Els antiavalots van arribar a formar una filera, davant la qual els concentrats van llegir un manifest. Després van tornar pacíficament cap a la plaça del Mercadal, on acampen des de divendres passat una quarantena de persones, que avui tornaran a protestar. ESTHER CELMA després de mitja vida en alts càrrecs del partit. «Cal construir les estructures d’estat que necessitem. Fins ara el buscàvem compartit amb una Espanya que sembla que no es vol renovar, però el buscarem com un Estat propi en el marc d’una Europa a la qual ja pertanyem», va proclamar. Unes paraules que van apujar encara més la temperatura independentista.

L’acord final va trencar un dic de contenció forjat durant anys d’ambigüitat. Els delegats van esclatar en crits d’«independència», els discursos dels nous dirigents es van centrar a celebrar el salt. L’eufòria va portar Francesc Homs a pronosticar que aviat actuarà com a portaveu «del Govern d’un Estat propi». Oriol Pujol va afegir: «No ens fa por, no hi ha alternativa». I Mas va apostar per «una Catalunya que pugui regir els seus destins de forma pròpia».

En aquest context, l’atur, les retallades socials, la relació amb Unió Democràtica –partit detractor de la independència– i els pactes amb el PPC (que es tornaran a evidenciar aquest dimecres, quan votin al Parlament la cúpula directiva de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals) van quedar en un segon terme, pràcticament inexistents.

H Oriol Pujol, durant la presentació de la seva candidatura, ahir, amb Artur Mas.