«La internacionalització és la sortida i comença a casa»
–¿Aquesta és l’alimentaria més marcada per la crisi?
–Sens dubte. Vam tancar l’edició del 2010 parlant de brots verds i al projectar la del 2012 apuntàvem a una certa recuperació, però la realitat ha estat diferent. Hem acabat amb el metratge gairebé idèntic al del 2010. Les retallades de despeses en les administracions han pesat molt.
–¿Què aporta el saló a la indústria espanyola?
–A més de donar més visibilitat al sector, Alimentaria fomenta la sortida internacional de les pimes, que o s’internacionalitzen o no tenen res a fer. El saló obre els camins d’aquesta sortida, que requereix molt esforç econòmic i a llarg termini. Ho va començar a fer des del 1998, juntament amb FIAB.
–¿La pime espanyola té capacitat per internacionalitzar-se?
–Si no la té, haurà d’aconseguir-la i buscar aliances i les seves vetes de mercat. Per producte i per qualitat pot sortir, però ha de conèixer molt bé els mercats i les oportunitats que hi ha a fora. Ara, o surts o estàs mort. I els que estan sortint ja estan veient que els mercats són receptius.
PROMOCIÓ «Per a la gastronomia seria útil de cara a l’exterior unir esforços i pressupostos amb una marca Espanya comuna i clara»
–¿Hi ha prou producció per atacar el mercat asiàtic?
–El que segurament no podran fer és entrar en les grans cadenes, llevat que comencin a guanyar mida, que és una de les grans assignatures pendents. També hi ha exemples d’empreses petites que han aconseguit agafar posicions molt bones en productes premium a l’exterior.
–¿Quin paper juga Alimentaria en aquest punt?
–La internacionalització és la sorti- da i comença a casa. La visibilitat del sector passa per tenir una gran fira de referència internacional en la qual els principals compradors mundials vegin la potència i la força d’aquest sector en el propi país. Això ens dóna una gran projecció de les pròpies indústries a l’exterior. La fira juga aquesta paper d’acostar els mercats i els principals operadors i compradors mundials.
–¿La indústria alimentària té capacitat de creixement, ara, o només de resistir?
–Sempre s’ha caracteritzat per una aposta per la R+D+I i pot anar més enllà si l’ajuda l’administració. És un motor econòmic que a més a més pot créixer en els mercats exteriors.
–¿La nova imatge de la gastronomia espanyola a l’exterior ha estirat també la indústria?
–Dels 50 milions de turistes que rebem, uns 5 milions vénen exclusivament per la gastronomia. Aquest efecte multiplicador s’hauria de treballar més, perquè és més fàcil la introducció de productes agroalimentaris a l’exterior de la mà de la gastronomia. De totes maneres, el grau de penetració de la gastronomia espanyola a l’exterior encara és mínim i aquest és un tema que cal desenvolupar. Quan una empresa aconsegueix situar el seu producte en un lineal a l’exterior després encara ha de fer una feina de promoció brutal. Es necessita molta més promoció de la restauració i de la indústria. Seria molt útil unir esforços i pressupostos, amb una marca Espanya comuna i clara.