Televisió sense escrúpols

Al mateix temps que la programació en general ha evolucionat amb una deriva cada vegada més accentuada cap a la morbositat, els espais coneguts com a dating show («la cita com a espectacle») han arribat a uns límits difícilment suportables, pel fet que inclouen vexacions de tota mena, jocs sense sentit, mesquineses i humiliacions amb l’objectiu exclusiu de la lluita per l’audiència.

Casos com Quién quiere casarse con mi hijo o Hombres y mujeres –adaptacions a la realitat espanyola de formats estrangers– exemplifiquen el concepte del tot s’hi val com a màxima que tothom sembla que accepta. Entre els defensors d’aquests programes s’argumenta tant la lliber- tat dels que escullen participarhi com la demanda de l’audiència en relació amb aquest tipus d’espais que persegueixen, en teoria, una espècie d’ideal romàntic. Entre els detractors, es diu que són les cadenes les que dibuixen a la seva conveniència un panorama cada vegada més pornogràfic, en el sentit d’utilitzar la intimitat (més o menys ficcionada, més o menys sincera) com a valor d’ús i gaudi. No existeixen, segons sembla, ni codis reguladors ni lleis a favor de la igualtat de gènere que puguin evitar la seva proliferació, alguns en horari infantil, que premien la transgressió del respecte i la convivència. Convé promoure una reflexió social que ens ajudi a saber cap on anem i quins valors són els que hem de tenir en compte com a societat.