Expectatives marianes

Hi ha gent convençuda que quan es coneguin els resultats de les eleccions andaluses i asturianes, s’acabarà aquesta espècie de període d’excepció que vivim, sense pressupost i amb el Govern de gira electoral permanent com si fossin els Rolling Stones reunits, una altra vegada. Esperem que els assisteixi la raó. Tant de bo tornem a equivocarnos aquells convençuts que els nostres mals no hauran ni acabat de començar.

Tan bon punt se sàpiga si el PSOE ja ha tocat fons i deixa de sumar més derrotes que Rocky Balboa, o si la gran onada popular encara no ha arribat a la platja i el blau tenyeix també les terres no conquistades del nord i del sud, veurem finalment desvelat el tercer secret del marianisme, un secret més ben guardat encara que el famós misteri de Fàtima. Es presentaran aquests esperats pressupostos de l’any 2012. Sabrem finalment com es resol la intriga que neguiteja mercats, brokers i governants de tot el món: com es redueixen tres

Resulta molt probable que passem el 2013 amb eleccions, ajust, recessió i eleccions

punts de dèficit en plena recessió només a base de retallades i sense apujar els impostos. Si jo fos Rajoy, patentaria la fórmula, perquè hi haurà bufetades per aplicar-la i serà un gran negoci.

Si aquest escenari els inquieta, no es distreguin perquè just a continuació tenim una vaga general plena de suspens. Els sindicats es juguen aquest bé tan escàs i necessari que acostuma a ser la credibilitat. El Govern descobrirà si, com creu, té barra lliure per seguir demolint l’estat del benestar públic a canvi de la promesa de benestar privat, o aprendrà que governar així comporta un cost que no sempre es pot o s’ha de pagar. Si aquests auguris els sonen massa pessimistes, es poden consolar pensant que resulta altament probable que el 2013 el passem fent aquest mateix circuit d’eleccions, ajust, retallades, recessió i una altra vegada eleccions. La bona notícia és que ja ens sabem el camí.

H