L’enemic a casa
El germen del terrorisme islàmic creix als barris conflictius de la ‘banlieue’ francesa
Una manifestant es queixa que la policia impedeixi una marxa cap a la casa de la mare de Merah, a Tolosa, ahir.
La imatge de soldats de l’exèrcit patrullant, amb el fusell metrallador a punt per si cal fer-lo servir, a les estacions de tren, el metro o l’esplanada de la Torre Eiffel sorprèn molts turistes, i fins i tot els inquieta. Per als parisencs, en canvi, això no té res d’excepcional. Forma part del paisatge. En alerta terrorista des del 2005 per les amenaces d’al-qaida a causa de la seva implicació a l’afganistan, França sap que té l’enemic a dins. Com Mohammad Merah, nascut a Tolosa i educat a l’escola laica de la República. ¿Quin és el germen que alimenta la fàbrica de terroristes que es giren en contra del seu propi país?
La vintena de francesos que es calcula que han passat pels camps d’entrenament d’organitzacions afins a Al-qaida a l’afganistan o el nord del Pakistan tenen en comú un procés de fanatització influenciat per l’islam radical. Encara que no tots –n’hi ha que procedeixeixen d’una família catòlica i francesa de soca-rel–, la majoria són descendents d’immigrants de religió musulmana i sorgeixen dels barris desafavorits de la banlieue. Barris amb més d’un 40% d’atur juvenil, mal comunicats, formats per inhòspits edificis de vivendes sense comerços ni trama urbana, on la llei la fan els coneguts com a caids, capitostos de bandes de delinqüents vinculats amb freqüència al tràfic i consum de drogues.
Merah es va criar en un d’aquests barris, la Cité d’izards, als afores de Tolosa. Endinsar-se sense precaució pels seus carrers pot sortir molt car. Ho ha pogut comprovar aquests dies un equip de la CNN que va voler visitar els escenaris de la infància del terrorista. Els periodistes van topar amb l’agressivitat d’un grup de joves i van haver de sortir cames ajudeu-me.
Com passa en molts guetos de les grans urbs, els estrangers no hi són benvinguts. A França, aquests barris, que eufemísticament es conei- xen com a «zones sensibles», s’han convertit en un terreny adobat per al fonamentalisme islàmic. «La primera influència és dels atemptats de l’11-s. Molts joves es van sentir fascinats per aquella forma de virilitat musulmana», assenyala Bernard Rougier, especialista en moviments radicals. En la seva opinió, internet hi ha tingut un paper important, així com «la interiorització del sentiment de menyspreu per part de la societat francesa».
/ ZONES ESTIGMATITZADES Segons un estudi dut a terme el 2011 en dues ciutats de Seine-saint-dennis, el departament on a la tardor del 2005 va esclatar la revolta de les banlieues, la religió s’ha erigit en un element de cohesió en detriment de la cultura laica. «És un univers que no només està estigmatitzat sinó relegat i ignorat pel discurs polític dominant», argumenta l’autor de l’estudi, el professor de ciències polítiques Gilles Kepel.
Mentre que els immigrants el que volien era integrar-se al país, els seus fills i néts reivindiquen la religió musulmana com una manera d’afirmar la seva identitat. Això explica el fenomen d’expansió del menjar halal als supermercats. Un indicador de l’avanç del fonamentalisme és la proliferació del vel integral, que el Govern va voler frenar fa un any amb la llei que prohibeix tapar-se la cara en tot l’espai públic. La mesura va comportar noves amenaces a França d’al-qaida.
«Es diu del fanatisme d’alguns que és l’arbre que amaga el bosc de l’islam pacífic, però ¿quin és l’estat real del bosc perquè un arbre com aquest hi faci arrels?», es pregunta el professor de filosofia Abdul-nur Bidar a Le Monde. En la seva opinió, aquesta qüestió «ha estat ajornada massa temps» per una religió «tancada en si mateixa i incapaç de fer autocrítica». Bidar obre un debat delicat quan denuncia una «degeneració de la religió musulmana», gangrenada per una barreja de «ritualisme, dogmatisme, sexisme, an-