¿Oportunitat o amenaça?
uina diferencia hi ha entre Mohamed Merah, l’assassí de Tolosa, i Anders Breivik, el noruec que va matar al seu país més de 70 joves en un campament del Partit Laborista l’estiu passat? Essencialment, cap. Són dos monstres de fanatismes oposats. Però si el de Noruega pot passar com el crim d’una persona alienada, a França el debat sobre el perill islàmic, obert en el mateix moment en què es va conèixer la filiació religiosa de l’assassí, ha entrat en campanya.
A diferència dels atemptats a Madrid i a Londres, França no havia patit conseqüències directes del terrorisme global. Però a diferència també d’aquells no estem davant d’una matança indiscriminada sinó perfectament dirigida cap a col·lectius que concentren l’odi fanàtic dels radicals islàmics. Res justifica l’horror, però una cosa és que els conflictes a l’afganistan i l’iraq alimentin l’odi i una altra de molt diferent que estiguem davant d’un ressorgiment de noves cèl·lules terroristes. De moment els crims de l’assassí de Tolosa s’assemblen més a altres episodis similars que han tingut lloc a Holanda o Noruega, no tan relacionats amb les guerres de l’11-s com amb les dinàmiques internes de societats diverses on la marginació econòmica i social acaben trobant refugi en cavernes en què es coven fanatismes d’un o altre signe.
Que el malson francès hagi acabat amb la vida de l’assassí pot ser que impedeixi saber si ens trobem davant d’un llop estepari o d’un cadell d’al-qaida. No és una qüestió menor. L’horror ja ha provocat un gir en la campanya electoral. Sarkozy ha trobat el to que havia perdut per liderar les enquestes. Si al final hi ha connexió amb les xarxes terroristes, és probable que el president guanyi força per aconseguir revalidar el poder; si en canvi es tracta d’un episodi aïllat, no seria estrany que qui en aquests moments reclama la unitat davant del terror acabi cremat en les flames de la seva passió per dividir els francesos atacant la immigració. ¿Oportunitat o amenaça? Aquesta és ara l’altra qüestió pendent.
H