Castro crida a missa

El règim de l’havana celebra sessions informatives sobre com comportar-se davant l’arribada demà del Papa Les autoritats exhorten a participar en els actes religiosos

¡Que vingui Déu i ho vegi! En hospitals, fàbriques, escoles o qualsevol altre centre laboral o docent de Cuba, el Partit Comunista i els organismes estatals estan orientant en assemblees els treballadors sobre com comportar-se en presència del Papa: amb respecte, sense portar cartells ni cridar consignes, sense moure’s ni conversar, prestant la deguda atenció, sense portar instruments musicals i esperant fins al final.

Com allò de pessiga’m per saber si no estic somiant, així surten els cubans d’aquestes reunions de preparació per a l’arribada de Benet XVI, prevista per demà. «M’agrada, ho prefereixo al que feiem abans, és com si em diguessin: ‘De veritat que no veiem malament que vagis a rebre el Papa, ni que assisteixis a la missa’». Gustavo, de 35 anys, mou un carretó amb aliments per La Habana Vieja. És un empresari de nova fornada. «És com un aval. Ser catòlic, creure en Déu, ja no és dolent, no va contra el comunisme, sinó tot al contrari», diu.

És el que el cardenal Jaime Ortega, arquebisbe de l’havana, anomena la Primavera de la Fe, que va començar amb l’arribada gradual de Raúl Castro al poder, el 2006. S’espera que a la plaça de la Revolución s’hi congregui un milió de persones, la meitat de la població de l’havana, tantes com es reunien per escoltar Fidel o per rebre, el 1974, Leonid Bréjnev, el número u de L’URSS, que venia a condonar el deute de Cuba i ho mereixia tot.

Curta lluna de mel

Al triomf de la revolució, el 1959, hi va haver una molt curta lluna de mel entre el Govern i l’església. Després van començar els recels, van venir les topades. Fidel Castro va abraçar el socialisme i des d’aleshores ser catòlic va constituir una taca, Jesucrist va començar a viure amagat als calaixos i els crucifixos van passar, ca-