El Periódico - Català

La Xina amaga Mao

Pequín silencia els nostàlgics del pare de la pàtria després de la destitució de Bo Xilai, un carismàtic neomaoista La gradual liberalitz­ació econòmica xoca amb els vells dogmes

- ADRIÁN FONCILLAS

És probable que el cos ceruli de Mao a Tiananmen es recargoli aquests dies pel que s’està coent a Zhongnanha­i, el complex governamen­tal a un centenar de metres escàs a l’oest de la plaça. Els seus hereus utilitzen aquests dies una baralla política per aturar els excessos del neomaoisme que liderava fins a la setmana passada Bo Xilai, l’exlíder del Partit Comunista de la Xina (PCX) a Chongqing, la municipali­tat de l’interior.

Són temps durs per a l’extrema esquerra, un grup neoconserv­ador i ultrapatri­òtic d’intel·lectuals, funcionari­s i vells membres del partit que enyoren el pare de la pàtria i critiquen la deriva capitalist­a del país. Les webs que utilitzen com a altaveu (Utopia, Redchina o Maoflag) van ser censurades diversos dies després del cessament de Bo i encara avui molts dels seus enllaços continen inoperatiu­s, en especial els que glossen la gestió de Bo a Chongqing. Una sort semblant han tingut microblocs d’insignes neoconserv­adors, que havien qualificat la caiguda de Bo Xilai de cop d’estat antirevolu­cionari. Diverses universita­ts han cancel·lat les conferènci­es de Sima Nan, un conspicu maoista. Ha desaparegu­t de Chongqing la quotidiana cultura roja que durant anys va instaurar Bo. Ja no se senten les rescloside­s cançons maoistes que retronaven pels altaveus dels parcs i cantaven i ballaven els jubilats perquè, asseguren les autoritats, impedeixen el descans dels veïns. Un cèlebre presentado­r que defensava les velles essències ha desaparegu­t de la graella.

El cessament de Bo va provocar un sisme en la política xinesa a pocs mesos del relleu més important a la cúpula del poder en una dècada. Bo aspirava a entrar al Comitè Permanent del PCX, els nou membres del qual dirigeixen el país. La seva fulgurant carrera va acabar amb una baralla amb el seu cap policial. Un informe filtrat assegura que es va origi-

Les rescloside­s cançons maoistes que retronaven pels parcs han desaparegu­t per ordre de les autoritats Un cèlebre presentado­r que defensava les velles essències ha caigut en desgràcia i s’han tancat microblocs rojos

nar quan Bo li va impedir investigar membres de la seva família. Però el secretisme de la política xinesa només permet especulaci­ons i costa mesurar què va tenir de càstig i què de purga política el seu cessament.

Desigualta­ts socials

La certesa és que el model Chongqing que representa­va Bo ha perdut. Alguns politòlegs consideren que definitiva­ment; altres, que les creixents desigualta­ts socials i la rampant corrupció li asseguren un suport popular que permetrà el seu renaixemen­t quan trobi un altre líder popular. Bo va lluitar de manera eficaç contra la màfia enquistada al moll de l’os de Chongqing, va desenvolup­ar un urbanisme amb una estranya sensibilit­at ecològica, va accelerar el creixement econòmic de la regió i molts dels seus objectius, com més justícia social i un repartimen­t més just de la riquesa, coincideix­en amb els de Pequín. Els neoconserv­adors defensen el vell patró maoista, que consideren més igualitari i menys corrupte.

Però passa que les seves vies van a contrapèl en el rumb nacional de progressiv­a liberalitz­ació econòmica que va emprendre 30 anys enrere Deng Xiaoping, l’arquitecte de les reformes. Pequín va anunciar aquesta setmana que obriria sectors clau com ferrocarri­ls, energia i telecomuni­cacions als inversors privats. A Bo se l’ha acusat d’afavorir les empreses públiques i ofegar les privades. Wen Jiabao, primer ministre, va sepultar el neomaoisme quan a la recent Assemblea Nacional Popular va instar l’acceleraci­ó de les reformes polítiques per evitar que tornessin les turbulènci­es socials de la revolució cultural (1968-1978), un període demencial que la majoria de xinesos encara recorda amb horror.

Però, sobretot, a Bo i els seus els ha perdut la fanfàrria maoista que va tenir a Chongqing el seu epicentre. Molts a Pequín miraven terroritza­ts els festivals amb uniformes vermells i l’exaltació de la revolució cultural. Pequín encara fomenta el culte al pare de la pàtria. La història oficial ha netejat el seu nom atribuint als seus collaborad­ors tots els seus excessos. El seu retrat presideix l’entrada de la Ciutat Prohibida i la majoria de llars a la Xina rural. Pequín ha marcat aquesta setmana la línia: la nostàlgia es permet mentre no entorpeixi el progrés.

H

 ??  ??

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain