La Xina amaga Mao
Pequín silencia els nostàlgics del pare de la pàtria després de la destitució de Bo Xilai, un carismàtic neomaoista La gradual liberalització econòmica xoca amb els vells dogmes
És probable que el cos ceruli de Mao a Tiananmen es recargoli aquests dies pel que s’està coent a Zhongnanhai, el complex governamental a un centenar de metres escàs a l’oest de la plaça. Els seus hereus utilitzen aquests dies una baralla política per aturar els excessos del neomaoisme que liderava fins a la setmana passada Bo Xilai, l’exlíder del Partit Comunista de la Xina (PCX) a Chongqing, la municipalitat de l’interior.
Són temps durs per a l’extrema esquerra, un grup neoconservador i ultrapatriòtic d’intel·lectuals, funcionaris i vells membres del partit que enyoren el pare de la pàtria i critiquen la deriva capitalista del país. Les webs que utilitzen com a altaveu (Utopia, Redchina o Maoflag) van ser censurades diversos dies després del cessament de Bo i encara avui molts dels seus enllaços continen inoperatius, en especial els que glossen la gestió de Bo a Chongqing. Una sort semblant han tingut microblocs d’insignes neoconservadors, que havien qualificat la caiguda de Bo Xilai de cop d’estat antirevolucionari. Diverses universitats han cancel·lat les conferències de Sima Nan, un conspicu maoista. Ha desaparegut de Chongqing la quotidiana cultura roja que durant anys va instaurar Bo. Ja no se senten les resclosides cançons maoistes que retronaven pels altaveus dels parcs i cantaven i ballaven els jubilats perquè, asseguren les autoritats, impedeixen el descans dels veïns. Un cèlebre presentador que defensava les velles essències ha desaparegut de la graella.
El cessament de Bo va provocar un sisme en la política xinesa a pocs mesos del relleu més important a la cúpula del poder en una dècada. Bo aspirava a entrar al Comitè Permanent del PCX, els nou membres del qual dirigeixen el país. La seva fulgurant carrera va acabar amb una baralla amb el seu cap policial. Un informe filtrat assegura que es va origi-
Les resclosides cançons maoistes que retronaven pels parcs han desaparegut per ordre de les autoritats Un cèlebre presentador que defensava les velles essències ha caigut en desgràcia i s’han tancat microblocs rojos
nar quan Bo li va impedir investigar membres de la seva família. Però el secretisme de la política xinesa només permet especulacions i costa mesurar què va tenir de càstig i què de purga política el seu cessament.
Desigualtats socials
La certesa és que el model Chongqing que representava Bo ha perdut. Alguns politòlegs consideren que definitivament; altres, que les creixents desigualtats socials i la rampant corrupció li asseguren un suport popular que permetrà el seu renaixement quan trobi un altre líder popular. Bo va lluitar de manera eficaç contra la màfia enquistada al moll de l’os de Chongqing, va desenvolupar un urbanisme amb una estranya sensibilitat ecològica, va accelerar el creixement econòmic de la regió i molts dels seus objectius, com més justícia social i un repartiment més just de la riquesa, coincideixen amb els de Pequín. Els neoconservadors defensen el vell patró maoista, que consideren més igualitari i menys corrupte.
Però passa que les seves vies van a contrapèl en el rumb nacional de progressiva liberalització econòmica que va emprendre 30 anys enrere Deng Xiaoping, l’arquitecte de les reformes. Pequín va anunciar aquesta setmana que obriria sectors clau com ferrocarrils, energia i telecomunicacions als inversors privats. A Bo se l’ha acusat d’afavorir les empreses públiques i ofegar les privades. Wen Jiabao, primer ministre, va sepultar el neomaoisme quan a la recent Assemblea Nacional Popular va instar l’acceleració de les reformes polítiques per evitar que tornessin les turbulències socials de la revolució cultural (1968-1978), un període demencial que la majoria de xinesos encara recorda amb horror.
Però, sobretot, a Bo i els seus els ha perdut la fanfàrria maoista que va tenir a Chongqing el seu epicentre. Molts a Pequín miraven terroritzats els festivals amb uniformes vermells i l’exaltació de la revolució cultural. Pequín encara fomenta el culte al pare de la pàtria. La història oficial ha netejat el seu nom atribuint als seus collaboradors tots els seus excessos. El seu retrat presideix l’entrada de la Ciutat Prohibida i la majoria de llars a la Xina rural. Pequín ha marcat aquesta setmana la línia: la nostàlgia es permet mentre no entorpeixi el progrés.
H