El que queda de l’estatut

L’exdiputat Joan Ridao, ‘pare’ de la Carta catalana, defensa que el text encara deixa marge per al pacte fiscal malgrat que la retallada del Constitucional «va fossilitzar» l’autogovern

¿Se’n recorden de l’estatut? Al juny complirà sis anys, o dos si es comença a comptar des del dia de la retallada del Tribunal Constitucional (TC). Però ha llanguit. Els partits catalans han relegat la màxima norma autonòmica dels seus missatges, embrancats en crisis econòmiques, transicions nacionals i pactes fiscals, o lluitant altres per recuperar la força que les urnes els van prendre. Ni tan sols la Generalitat ha editat una versió impresa de la Carta sense els 16 articles anul·lats. Un buit que també ha volgut omplir l’exdiputat Joan Ridao, com a jurista i pare del text, amb una actualització del seu Curs de Dret Públic de Catalunya (Columna Edicions). En forma de metàfora, com acostuma a fer, eleva un diagnòstic contundent: «L’autogovern està fossilitzat, s’ha petrificat respecte de l’estatut del 1979».

Un exemple: la capacitat de Catalunya de disposar de Dret privat propi ha sobreviscut al llarg dels segles, ha esquivat el Decret de Nova Planta del 1714 i el franquisme. Però Ridao afirma que la dalla del TC l’ha deixat a l’atzar de la interpretació de la jurisdicció espanyola. I el Dret privat funciona com una perfecta sinècdoque. «Tot l’estatut està rigorosament tutelat pel TC, erigit en una espècie de tercera Cambra que suplanta la voluntat del Parlament», sosté. Aquesta restricció explica la frenada que CIU ha imprès al desenvolupament de la norma, que havia pres velocitat de creuer amb el tripartit. «L’única llei derivada de l’estatut que s’ha aprovat l’últim any i mig ha sigut la congelació de les vegueries», explica Ridao.

En aquestes circumstàncies, ¿encara es pot treure suc del text? Ridao només veu el camí lliure en la regulació dels governs locals i l’organització territorial. La resta de

EL DESENVOLUPAMENT L’exsecretari general D’ERC pensa que encara es pot treure suc de la norma i veu salvada la immersió lingüística

matèries hauran d’evitar les travetes de l’estat. «El TC va destrossar el blindatge de competències, i per això Catalunya només pot legislar en alguns camps. En altres, com en la justícia, es depèn de reformes estatals». Tanta inseguretat jurídica ha deixat, però, una escletxa d’esperança: el pacte fiscal. Com a jurista, assenyala amb optimisme que, tot i que es va laminar el model de finançament previst, encara queda marge per aprovar una llei estatal singular fora del règim comú. Com a exsecretari general D’ERC, en canvi, recela que el gran cavall de batalla del Govern de la Generalitat pugui arribar a bon port.

Sobre la immersió lingüística, Ridao mira de veure el got mig ple: «Està salvada. El tribunal va deixar les proporcions de català i castellà en mans del Parlament, i aquest va aprovar la llei d’educació (LEC). Qualsevol pronunciament del Suprem o del TSJC és extemporani mentre el TC no dictamini sobre la LEC». Novament en el seu vessant polític, adverteix que una sentència adversa en aquesta qüestió seria letal per a les relacions Catalunya-espanya. Un avís que, revela, ha fet arribar fins al mateix president del Constitucional.

H convida al debat abans que exigir directament la creació d’òrgans territorials. El diputat penabista Emilio Olabarria dóna per fet que els altres partits nacionalistes i Esquerra Plural (IU, ICV i CHA) recolzaran la proposta. Falta per veure què farà el PP després que el ministre Alberto Ruiz-gallardón s’hagi mostrat disposat a estudiar la petició sense sobrepassar la línia vermella que va marcar la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’estatut, que fixa que les competències sobre nomenaments o mesures disciplinàries segueixin en mans del Consell General del Poder Judicial.

H