Els juristes avalen l’euroordre i culpen Itàlia del ‘cas Óscar’
El món del dret alaba el sistema d’extradició, tot i que reclama més rigor Jutges, advocats i fiscals titllen d’«error» judicial el cas del veí de Montgat
Opinió gairebé unànime en el món del dret al voltant de la utilitat de les euroordres o ordres europees de detenció i entrega (un mecanisme judicial d’extradició entre països de la Unió Europea), malgrat el calvari que ha viscut Óscar Sánchez, el rentacotxes de Montgat que ha estat durant 626 dies en presons italianes acusat de narcotràfic i que aquesta setmana ha estat absolt. Aquest home va ser arrestat el 5 de juliol del 2010 per una ordre de detenció europea emesa per Itàlia. Al cap de pocs dies de rebre Espanya l’euroordre, l’audiència Nacional va autoritzar el seu trasllat a Itàlia. La majoria dels juristes consultats per EL PERÓDICO defensen l’euroordre i atribueixen el que li va passar al veí de Montgat a un «error» de l’administració de justícia italiana i a la seva lentitud a l’hora d’examinar les proves exculpatòries remeses per la Fiscalia General de l’estat i el Cos Nacional de Policia. Malgrat aquesta opinió generalitzada, hi ha algun advocat que reclama més rigor.
Rafael Entrena, advocat i professor associat de Dret Penal de la Universitat Pompeu Fabra, reconeix que la història de Sánchez alimenta el debat sobre la possible disminució de les garanties processals i del dret de defensa del detingut, encara que, segons el seu parer, aquest «lamentable» cas «no ha de comportar que es qüestioni l’existència de l’euroordre, ni el principi de confiança mútua». Insisteix que «es tracta d’un suposat error judicial i de dilacions en l’administració de justícia als quals, per desgràcia, els nostres tribunals no són aliens».
Adán Nieto, catedràtic de Dret Penal de la Universitat de Castellala Manxa i consultor del despatx González Franco és de la mateixa opinió. «L’euroordre es basa en el reconeixement mutu entre estats i en la confiança que tots els jutges fan bé la seva feina. I un possible error dels jutges italians no ens ha de fer perdre confiança en un instrument de cooperació euro- pea, com és l’euroordre, perquè està sent un sistema molt eficaç». El que li ha passat a Sánchez, és «un error de l’administració de justícia d’itàlia, perquè fins al final no s’han tingut en compte les proves de descàrrec».
/ LENTITUD ITALIANA L’eficàcia de l’euroordre també és defensada per María Moretó, presidenta de la Unió Progressista de Fiscals (UPF). «És un instrument imprescindible per poder lluitar contra el crim organitzat –opina–. Si no existís, quedarien impunes moltes infraccions, ja que al traslladar-se els autors d’un país a un altre quedarien fora de control de l’estat on haguessin delinquit». La fiscal explica que l’estat receptor de la petició només ha de fer comprovacions mínimes. En el cas de Sánchez, en l’ordre dictada per Itàlia existien alguns indicis, com que la seva documentació havia estat utilitzada en aquell país. «El que crida l’atenció –al·lega Moretó–, és que les autoritats italianes no examinessin la documentació exculpatòria aportada per la policia i la fiscalia espanyoles amb rapidesa, cosa que va endarrerir la llibertat».
Per al portaveu de l’associació Professional de la Magistratura, Pablo Llarena, el «llastimós» cas de Sánchez «no justifica la modificació del tractament de l’euroordre, que parteix del principi de confiança. És a dir, que els sistemes judicials a Europa tenen uns estàndards de qualitat fiables. I aquests estàndards existeixen». El magistrat, no obstant, admet: «Estem sotmesos a un risc que es cometi un error. La decisió del jutge italià, pel resultat final, es pot dir que va ser una mica precipitada».
El magistrat barceloní José Antonio Rodríguez explica que «els tràmits de l’euroordre per a determinats delictes estan massa automatitzats, pel principi bàsic de confiança entre els sistemes judicials europeus. Es considera que l’autoritat judicial de l’altre país aplica les garanties necessàries. No obstant, el jutge pot comprovar determinats aspectes. De fet, els jutges tenen el deure, almenys moral, de comprovar cada cas de forma individual, encara que la llei permet l’automatisme. Però l’euroordre, a nivell general, funciona». REFORÇAR GARANTIES El lletrat Ibán Fernández, del despatx EF Advocats
/ i Assessors Financers de Girona, afirma que «s’han de complir estrictament no només els requisits formals d’informació entre autoritats judicials dels països de la UE sobre els tipus de delicte comesos per la persona objecte de l’ordre de detenció, sinó que també s’han de reforçar les garanties dels seus drets amb una identificació més acurada». En el cas de Sánchez, subratlla que, si s’hagués donat la importància deguda a la identificació de la persona a entregar, «tant la policia espanyola com l’audiència Nacional s’haurien estranyat del fet que un ciutadà espanyol sense antecedents policials ni penals al seu país fos considerat a Itàlia un perillós narcotraficant». Per aquesta raó, aposta perquè els controls d’identificació siguin més estrictes.
H