Alerta amb l’óscar
Els desitjos expressats per Óscar Sánchez al ser alliberat, estudiar i buscar nòvia, indiquen un profund aprenentatge El seu sobtat ascens a la fama pot ser-li difícil d’assimilar
ÀNGELS La salut psíquica d’óscar Sánchez acaba de sortir d’un episodi en què floten, com cap altra circumstància, els ressorts més profunds que dirigeixen les relacions humanes. Dels dos desitjos que va expressar així que va trepitjar l’aeroport del Prat –vol perfeccionar la seva lectura i escriptura, i trobar una nòvia– es desprèn que, en els seus 20 mesos de presó, l’óscar ha captat perfectament quins són aquests ressorts, i els ha concedit un gran valor. A la presó, desapareixen els drets entre iguals i només preval el poder, cru i cruel, que exerceix l’amo sobre l’esclau, l’opressor sobre l’oprimit. En aquest poder hi intervenen, a més a més de la força més o menys bruta i la categoria ètica de cada individu, el nivell d’estudis i les relacions afectives incondicionals de què disposa, els suports indestructibles, àmbits en què el veí de Montgat pot haver sentit que està en dèficit.
«M’ha sorprès comprovar com aquest home, l’óscar, ha captat les seves carències bàsiques més profundes, que ja devia tenir abans d’anar a la presó, i com ha sortit disposat a resoldre aquest buit» , afirma la psicoanalista Laura Kait, coordinadora del col·lectiu de suport psíquic Red Umbral. «Alguna cosa s’ha mogut al seu interior –prossegueix Kait– i, malgrat estar en un internament terrible, envoltat de neuròtics greus, perversos despietats o directament psicòtics, ha sabut adonar-se que llegir i escriure són elements clau en la vida, igual que el suport d’una estructura afectiva sòlida».
És inevitable que la presó de Nàpols deixi seqüeles en la ment de l’óscar, coincideixen Kait i el psiquiatre Antoni Bulbena, responsable de l’àrea de salut mental a l’hospital del Mar, però no per aquest motiu ha de viure traumatitzat, matisen. «Fins i tot després d’haver passat pels camps de concentració, unes persones van transformar l’experiència en escriptures meravelloses, i altres, després de ser molt creatives, van acabar suïcidant-se –afegeix Kait–. No es pot generalitzar mai. Tot depèn d’ell».
Óscar Sánchez, expliquen els que l’han tractat i el coneixen, és una bo- na persona. S’expressa amb inseguretat, sempre disculpant-se, buscant afecte. Els seus caps al túnel de rentat de cotxes de Montgat, on va treballar fins al dia de la detenció, el defineixen com «un bon treballador» . La seva mirada, el seu somriure agraït i content, i les seves paraules, no deixen entreveure ràbia, ni amargura o desitjos de venjança. Qualsevol d’aquests sentiments haurien pogut sortir amb ell de la presó. «És un signe molt positiu que l’óscar no mostri ganes de guerra, sinó que hagi expressat el desig de construir la se-
, diu. Aquesta identitat, en certa forma de nova creació, s’està posant a prova aquests dies, adverteix la psicoanalista. «La sortida brutal de l’anonimat que està vivint l’óscar des que està en llibertat és molt arriscada –assegura–. En un parell de dies, ha passat a ser una estrella de la comunicació, i existeix el risc que es construeixi una identitat recolzada només en això: el fet d’haver estat a la presó».
Relativitzar el renom
Algunes persones amb estructura psíquica vulnerable no poden suportar el fet de ser una estrella, i inicien conductes poc equilibrades, indica Kait. «Això passa, a ve-
EL RISC «Algunes persones no poden suportar la fama injustificada, que no se sosté en un fet lloable»
gades, quan la fama no se sosté en cap fet lloable o transcendent: quan tot és fum» . També pot passar, indica el psiquiatre Bulbena, que l’óscar sàpiga relativitzar el seu inesperat renom i opti per utilitzar-lo exclusivament per reiniciar la seva activitat laboral i personal a Montgat.
El fet de tenir una feina on reincorporar-se –així ho ha declarat la propietària del túnel de rentat– serà un bon punt de suport per a la nova vida d’aquest home, coincideixen. El que es pot esperar, alerten, és que quan la seva ment aterri i l’eufòria sedimenti, aflori a la superfície algun horror viscut. Potser en aquell moment, l’óscar necessitarà l’ajuda de les persones que han conegut la seva peripècia però no l’han viscut.
H