L’anglès encapçala la llista de llengües més estudiades a la UE i a Espanya
Els idiomes segueixen sent l’assignatura pendent per a la majoria d’espanyols. El mercat laboral no ofereix treva i parlar una o diverses llengües estrangeres és un requisit indispensable per obtenir una feina. Les millors oportunitats de treballar exigeixen un bon ús d’idiomes, tant si es tracta de tasques administratives com dels més alts càrrecs executius. Les relacions internacionals adquireixen cada vegada més importància en l’àmbit empresarial i professional i el coneixement de llengües permet accedir a altres cultures afavorint el contacte i la comunicació.
Aprendre un idioma resulta una experiència enriquidora. L’aprenentatge s’ha d’iniciar des de molt petits. Així es potencia la familiaritat amb aquesta nova llengua i s’estimula el gust per conèixer altres estils de vida. A més, existeix la possibilitat d’accedir a una beca i estudiar a l’estranger. En un món globalitzat, la mobilitat geogràfica està a l’ordre del dia. Les oportunitats laborals poden sorgir a qualsevol racó del planeta. I en aquest cas, saber idiomes suposa un valor afegit.
Segons els últims informes realitzats sobre aquest tema, l’anglès continua liderant la classificació de les llengües més estudiades a la Unió Europea i a Espanya. És la primera opció per a la majoria dels alumnes de Primària i del primer i segon cicle de Secundària. Francès, en clar retrocés, i alemany es disputen el segon lloc al rànquing. Rus, italià, danès i suec són, per aquest or- dre, altres idiomes preferits pels estudiants europeus. L’espanyol, a poc a poc, es va fent un lloc com segona llengua estrangera, sobretot en països com Suècia, França, el Regne Unit i Noruega.
No tots els idiomes es parlen a la mateixa velocitat. L’espanyol és, juntament amb el japonès, el que més ràpid es parla al pronunciar més síl·labes per segon amb una mitjana de 7,82 síl·labes en aquesta franja temporal. Una xifra que contrasta amb la d’altres llengües com el francès, l’italià o l’anglès, idioma aquest últim en què es pronuncien una mitjana de 6,1 síl·labes per segon. No obstant, el fet que es parli a una velocitat més gran no implica que es transmeti més informació. Una investigació realitzada per la Universitat de Lió reflecteix tot al contrari i posa de manifest una correlació negativa entre la densitat d’informació que contenen les síl·labes d’una llengua i la rapidesa amb què es pronuncien al parlar.
En aquesta correlació establerta per la investigació, que ha estat realitzada amb la col·laboració del Centre Nacional d’investigació Científica francès (CNRS), l’espanyol se situa en la sisena posició d’entre set idiomes analitzats per la quantitat d’informació transmesa per síl·laba, i se situa al davant del Japó i al darrere de la resta d’idiomes entre els quals figuren anglès, francès, alemany, italià, mandarí i vietnamita.
Una rapidesa més gran en la parla i una menor quantitat d’informació transmesa genera que els espanyols han de pronunciar fins a un 30% més de síl·labes per comptar el mateix que en altres idiomes com l’anglès, ja que en la llengua espanyola s’empaca menys informació a cada síl·laba individual que en altres idiomes. El cas contrari se-
LA INVESTIGACIÓ //