La biblioteca de tothom
El centre de lectura Jaume Fuster, a Lesseps, és el més visitat de BCN En el complex hi conviuen diàriament 2.000 persones, des d’universitaris i jubilats fins a alguns indigents
Des de la plaça de Lesseps, a través dels grans finestrals de la biblioteca Jaume Fuster, es veuen dos estudiants compartint el portàtil. A la seva dreta, un avi s’adorm amb una revista a la falda i, al fons, un rus connecta amb la web del diari Pravda. La vida acostuma a transcórrer plàcidament a la biblioteca més visitada de Barcelona, amb una mitjana de 2.000 usuaris diaris, entre ells molts aturats, cosa que ha disparat el préstec. També hi recorren professionals liberals, gent gran, indigents i universitaris.
«La voluntat és que hi vingui tothom. Una biblioteca pública sorgeix dels diners de tothom i ha de ser utilitzada per tothom. Hem d’integrar els indigents, i comptem amb l’ajuda d’educadors de carrer. No els donem un espai per dutxar-se ni menjar, però sí ànim intel·lectual» , defensa Carme Galve, directora d’aquest lluminós espai inaugurat el 13 de novembre del 2005. Gairebé sis anys i mig des- prés, el nombre d’inscripcions és de 59.314, cosa que comporta que les sales de lectura estiguin sempre plenes.
«No som un centre de beneficència. Ni una taula amb llum i una cadira. Som un centre de serveis. Busquem el consum cultural i, en primer lloc, fomentar la lectura» , afegeix Galve. «Un estudiant pot ser més conflictiu que un indigent. Demanem responsabilitat a tothom».
També a aquella mare que va deixar el seu fill de dues setmanes a la zona de lectura infantil. Va marxar convençuda que allà no li passaria res de dolent, però la bibliotecària que va sentir els sanglots encara no s’ha recuperat del sobresalt. Un altre ensurt sonat va ser quan una dona gran es va desmaiar en una conferència sobre malalties cardiovasculars. «Quan va arribar l’ambulància estava en coma» , recorda la directora, que tampoc oblida l’alegria que va tenir el dia en què la dona hi va tornar agraint el tracte amb una capsa de bombons. No obstant, les històries que més pre-