Sang blaugrana
El Barça guanya a Palma amb nou del planter en una altra exhibició de La Masia «És una delícia que sigui així», diu Joaquín Caparrós
«Una delícia, un plaer, un gaudi, una cosa que és impossible de sentir si no la vius en directe, si no l’experimentes, com a tècnic, com em va passar a mi al Sevilla o a l’athletic. El que significa fer un equip amb jugadors de casa, del planter, és únic» .
Joaquín Caparrós, que fa tant com pot i més al Mallorca, un dels molts equips que està en suspensió de pagaments i que sobreviu com pot, va mostrar la seva admiració per la feina que el Barça, i molt especialment aquest renascut Barça de la mà de Pep Guardiola, porta a terme amb el planter, amb La Masia, amb la gent que, des de nens, llueixen L’ADN blaugrana.
El partit d’ahir a Palma va ser, des de bon començament, un exemple més de les ganes i la il·lusió que tots tenen a can Barça per marcar una època de la mà de la millor generació mai vista al més que un club. D’entrada, com ja va passar en la final del Mundial de clubs del Japó contra el Santos, nou jugadors del planter van aparèixer a l’onze inicial, dels 15 que van viatjar a l’illa. Només Pinto, Mascherano, Keita i Alexis no han estat alletats a la vella Masia, ara rejovenida amb l’oriol Tort.
Fe cega en el planter
«Això ja és una victòria, i enorme» , va reconèixer divendres el mateix Pep Guardiola, conscient que els seus nois, aquells que li van aportar el primer títol de la seva carrera, un trofeu, una conquista que ell, i només ell, afegeix sempre al seu palmarès. «Sempre he dit que aquests nois ens trauran de totes, falti qui falti, hi són ells i en ells ens recolzem» , és el discurs que el mís- ter de Santpedor utilitza per validar la seva aposta: plantilla curta i ja tirarem del filial, de la casa.
«Aquests nois, com els meus de Sevilla o el meravellós Athletic del qual tots disfrutem ara –¡que tant de bo guanyi la Copa del Rei, em sap greu!–, sempre ofereixen un plus impagable quan els poses la samarre- ta de l’equip gran» , va reconèixer Caparrós. «Ells senten els colors i, en el cas del Barça, la seva sang no és vermella, és blaugrana» , va recalcar Caparrós, que va afegir: «¿Què valdrien ara Messi, Xavi, Iniesta, Busquets, Puyol o Valdés si el Barça els hagués de fitxar? Tot i res, perquè no els podria comprar, segur» . El popular tècnic d’utrera va tancar el seu elogi assegurant: «El compromís, el comportament, la competitivitat i la complicitat que aquests jugadors injecten a l’equip són immensos» .
El partit d’ahir a la nit va ser, no cal dir-ho, un d’aquells enfrontaments que serveixen d’escola per als joves, perquè, certament, s’hi havia de posar més cor que tècnica. No només per l’heroica defensa amb 10 homes durant 33 minuts, sinó també pel pèssim estat del terreny de joc. De aquí ve que de la llista dels 15 homes del planter (Valdés, Piqué, Cesc, Puyol, Muniesa, Bartra, Monyota, Xavi –reservat per a Milà–, Iniesta –portentós al centre del camp–, Thiago –absurdament expulsat–, Busquets, Messi –golet va, golet ve–, Pedro –que ja marcarà, ja–, Cuenca i Tello) en juguessin 9, perquè en aquesta mitja hora angoixant (o no tant) van sortir Montoya i Tello.
Van ser sempre nou de la casa i, entre ells, un golejador Piqué ( «el meu Piqué» , va escriure Shakira en el seu tuit de celebració). Sense arribar a la portentosa aparició en l’enfrontament de tornada de Copa al Camp Nou contra el resistent L’hospitalet, quan van arribar a ser 10 els nois presents damunt la gespa. És clar que, amb nou, com ahir a la nit, el Barça es va proclamar campió del món contra el Santos de Neymar i companyia. Aquesta és la targeta de presentació del Barça, l’aposta de Guardiola, l’orgull culer. I així serà, ja ho veureu, en cas que el míster de Santpedor digui que sí. Perquè dirà que sí, ¿oi?
H